El Noucentisme a Europa i a Catalunya - Noucentisme i Postsimbolisme

L’estètica del Noucentisme a Europa 

A tota Europa es retorna al món clàssic, l'ordre i l'equilibri, com una manera de situar-se enfront de la confusió ocasionada per la primera guerra mundial. El feixisme italià de Mussolini recorre a l'estètica romana; a França, l'École Romane de Jean Moréas parla de la civilització mediterrània en general. Maurice Barrès, irònic, apassionat i elegant, influeix en la prosa francesa.

L’estètica noucentista gira al voltant d’unes paraules clau, repetides contínuament per tal d’imposar el seu significat:

• Intervenció: acció reformadora de la societat en profunditat, des del marc legal, i amb la burgesia exercint el paper de classe dirigent. 
• Arbitrarisme: valoració de la forma, l'artifici, la perfecció formal i lingüística i el domini de l'artista sobre la matèria i la realitat
• Classicisme: retorn a la recerca de la bellesa, harmonia, proporció i ordre. També implicava els conceptes de seny i raó 
• Mediterraneïtat: retorn als orígens, exaltació del paisatge mediterrani de vinya i olivera  
• Didactisme: la literatura ha de representar la realitat com voldríem que fos i, per tant, s'omple de components morals propis de la burgesia benestant. 
• Literatura ciutadana: rebutja el ruralisme modernista (pessimista, caòtic i primitiu) i conrea la literatura ciutadana (per temes, ambients i valors).

Noucentisme i societat catalana 

El teatre grec de Montjuïc, edificat per a
 l'Exposició Internacional del 1929.

El Noucentisme va ser un moviment ideològic i cultural que tenia l'objectiu modernista de convertir Catalunya en una cultura nacional oberta a Europa. 

No obstant això, trobem una clara diferència entre els modernistes i els noucentistes, aquesta diferència radica en el paper de l’intel·lectual: per als modernistes era un guia il·luminat de la societat, però incomprès, la qual cosa el condemnava a l'aïllament. Per als noucentistes, l'artista ha de treballar conjuntament amb el poder polític i parteix d'unes noves bases ideològiques i estètiques. Desapareix l'enfrontament artista-societat propi dels modernistes. 

El Noucentisme aspirava a la construcció d'un Estat burgès modern, caracteritzat per l'ordre social, la laboriositat i un catalanisme moderat. Per a aquest Estat calia exercir una funció dirigent en la política (imperialisme), i l'estètica (arbitrarisme). Per a ells, la ciutat és l'espai ideal per aquests ideals i acaben identificant la Catalunya ideal amb la Catalunya ciutat, i més concretament amb Barcelona. 

També l'organització de les ciutats-estats gregues, les polis, eren el seu model. La Catalunya-ciutat fou el mite a assolir, i les reformes agràries es feien perquè el "camp s'assemblés a la ciutat".
Tenien una sèrie de mots clau: 

• Imperialisme: justificava el caire antiseparatista del catalanisme burgès i demostrava l'aspiració catalana a enderrocar l'estat oligàrquic i canviar-lo per un estat burgès modern.
• L’obra ben feta: era necessari aconseguir la perfecció de l'obrer per aproximar-se al model de capitalisme competitiu europeu. 
• Civilitat: tenia com a objectiu neutralitzar la conflictivitat social en nom d'uns valors del model de vida europeus, unes pautes de conducta, individual i col·lectiva, que naixien per assegurar l'hegemonia de la burgesia. I es concretaven entorn de les biblioteques, els museus, la vida social... en contra de la vida solitària en les masies de pagès.

El Palau Nacional