Argument - Feliçment, jo sóc una dona

Argument

A grans trets, l’argument de la novel·la és senzill, explica la vida atzarosa d’una dona des del naixement fins a la vellesa, els seus amors i el seu periple com a conseqüència de ser dona i de classe treballadora, amb l’agreujament de ser filla il·legítima d’un dels amos i d’una treballadora. Tot plegat és conseqüència directa de l’època que li toca viure, entre el 1899 i el 1969. La Carola Milà té l’edat del segle i, en certa manera, el representa.

La trama, però, és més complicada. La vida de la Carola Milà està marcada per la seva procedència, és filla il·legítima del fill de l’amo de la fàbrica on el seu avi treballa de porter. La seva mare fuig i abandona a la Carola, que queda a cura de l’avi. Amb el pretext de donar-li una bona educació, la família del pare, els Pujades, allunya la criatura i la fa ingressar a una institució religiosa en règim de beneficència. Però la Carola Milà és expulsada de l’escola perquè és una nena massa fantasiosa i es dedica a reclamar l’atenció inventant-se  falses històries pietoses.

De retorn a can Pujades, els amos l’ajuden recomanant-la com a dependenta en una botiga de guants. És aleshores quan coneix al Feliu Tobias, un jove anarquista que serà el seu primer amor. La relació, però, només dura uns mesos, per l’oposició de l’avi, que no dubta a fer servir la força per acabar-ho. En realitat, el Salvador Milà, l’avi matern, és un delator, “el gos de l’amo”, com l’anomenen els obrers. La intervenció de l’avi és decisiva perquè afusellin al Feliu Tobias, acusat de preparar un atemptat en les lluites obreres, però com a conseqüència, el Salvador Milà també morirà en la venjança.

La Carola Milà fuig i és acollida pels Reinal, una família benestant. A casa seva viu, com a afillada, una temporada tranquil·la, amb un nom nou per amagar la identitat. La senyora Reinal la converteix en la seva ajudant personal en una mensa d’escola per a dones, i se sent traïda quan la noia coneix l’Agustí Turull i se n’enamora. La Paquita Reinal s’oposa al festeig, que finalment fracassa: el jove abandona a la Carola, amb el consegüent desengany amorós de la noia.

La Carola marxa i es posa a servir, però tampoc dura gaire, perquè a banda de la duresa de les condicions, ha de suportar les escomeses dels homes de la casa, acostumats a aprofitar-se de les dones del servei. Com totes les minyones, els dijous, el dia lliure, surt a ballar i, al ball, coneix una prostituta que la introduirà en el seu món. Acaba treballant a la casa de barrets de la senyora Rosita i allà coneix l’Esteve Plans, un home de família benestant amb qui tindrà una filla. S’hi casa i passa a formar part de la societat burgesa barcelonina, fins que pràcticament tota la família Plans fuig esporuguida cap a l’estranger en els primers dies de la revolta del 36. La Carola Milà es queda a Barcelona, al pis familiar que és confiscat pel bàndol republicà per fer-ne un hospital. En comptes de fugir, ella hi col·labora com a infermera i coneix a Benito Garrido, el cap de l’escamot republicà. S’enamoren i tenen una relació que acaba amb la guerra.

Quan retorna la família Plans de l’estranger, ella torna a la seva vida acomodada que, ara, representa a més l’Espanya franquista del bàndol dels guanyadors, fins que no ho suporta més i el 1951 fuig a París. Allà es fa passar per hongaresa, i munta un negoci de restauració exclusiu, i viu en companyia d’un jove. A la mort del marit, rep una carta en què la informen que l’havia nomenat hereva universal. L’any 1968 la Carola Milà és una dona rica i feliç. Decideix vendre el restaurant i establir-se a Mallorca, on comença a escriure les seves memòries a petició de l’editor Cosme Tudurí.