El desenllaç - Ball Robat

El desenllaç: epíleg

Alliberats de les màscares convencionals, quan l'embriaguesa anul·la el seny dels personatges, arriba el moment de les confessions més comprometedores. En la festa del desè aniversari, els tres matrimonis s'han aparellat segons les persones que en realitat estimen: Núria-Cugat, Mercè-Oleguer i Eulàlia-Oriol. Com en un «ball robat», en què els balladors o espectadors poden prendre el/la ballador/a de qualsevol company/a, la «festa de l'amor conjugal» permet que cadascú s'aparelli al seu gust sempre que s'entengui com un joc. Quan les combinacions, causades per l'estimació, l'adoració o l'enamorament indeguts, són tretes a la llum tot canvia: es trenquen les regles del joc.

Un cop verbalitzada en públic la virtualitat de l'adulteri, els personatges arriben a la lucidesa extrema quan comproven que la unió de les tres parelles podia haver donat lloc a combinacions diferents, però el resultat vindria a ser el mateix. Arriben a la conclusió que l'enamorament transitori i, fins i tot, l'adulteri potencial no canvien la contingència de la vida conjugal: simplement corroboren el seu fracàs inevitable.