Estructura, espai i temps - Ball Robat

Estructura

L’estructura de Ball Robat es basa en la diferenciació de tres actes i un epíleg, i tota la trama gira entorn la relació dels tres matrimonis i el triangle amorós.
En el primer acte es planteja el triangle dels personatges Cugat-Mercè-Oleguer i s’anuncia el triangle de Cugat-Núria-Oriol.
En el segon acte es dirimeix el triangle amorós de Mercè-Cugat-Oleguer, mentre que també s’insinua el triangle d’Oleguer-Eulàlia-Cugat.
Per acabar, en el tercer acte hi ha una trobada entre Nuria i Oriol, i s’anuncia la virulència final. També trobem  un major desenvolupament del triangle amorós entre Oriol-Eulàlia-Oleguer.
Finalment, en l’epíleg es produeix el desenllaç final.

Espai

Trobem quatre espais, un espai diferent per cada acte i epíleg. Els tres àmbits es diferencien segons el grau d’intimitat (va de menys a més):

-        Primer acte: el dormitori, l’alcova de la parella Mercè-Cugat
-        Segon acte: la sala d’estar del matrimoni Oleguer-Eulàlia
-        Tercer acte: la sala amb terrassa de la casa de Núria i Oriol
-     Epíleg: el restaurant de luxe, un espai destinat a la societat burgesa. Aquí s’aparellen segons els triangles potencials: Mercè-Oleguer, Oriol-Eulàlia i Cugat-Núria. 

Temps

El temps en l’obra són pocs dies, presentats d’una manera contínua als tres actes, i amb una separació de dos dies entre el tercer acte i l’epíleg. Trobem tres períodes temporals successius:

-        La nit i primeres hores del matí (Acte I)
-        Vint minuts més tard (Acte II)
-        Uns instants més tard (Acte III)

El darrer acte comença amb la trucada telefònica que la Núria li fa a l’Eulàlia i respon el Cugat (aquest respon a la meitat de l’Acte II). S’escolta als dos interlocutors parlar.

L’epíleg se situa dos dies després. Apareix la quimera de la felicitat i la referència que fa els personatges dels darrers deu anys i dels fracassos respectius. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Personatges - Aigües Encantades

La poesia postsimbolista - Noucentisme i Postsimbolisme

Resum del llibre - Ball Robat