Gènere literari - Feliçment, jo sóc una dona

Gènere literari

Si la narrativa de Capmany destaca per alguna cosa, és pel seu atreviment en l’experimentació, barrejant materials narratius i gèneres. Feliçment, jo sóc una dona no és una excepció. La novel·la està narrada en forma de memòries, però també de novel·la picaresca i de novel·la d’aventures.

Maria Aurèlia Capmany vol fer una novel·la picaresca. Va tenir molt d’èxit sobretot en la literatura espanyola del segle XVI. Maria Aurèlia Capmany va fer una adaptació i diversos estudis sobre L’Espill (segle XV) de Jaume Roig, un llibre de consells contra les dones. Maria Aurèlia Capmany considerava aquesta obra de Jaume Roig, tot i que escrita en vers, una novel·la picaresca.

Una de les característiques de les novel·les picaresques, que trobem també en aquesta obra de Maria Aurèlia Capmany, és la fragmentació: diversos quadres, com en una auca o un còmic, que retraten diversos espais i aventures. Els escenaris van canviant, com els barris de la ciutat de Barcelona o les classes socials per les quals passa la protagonista, a través de quadres independents que serveixen, estructuralment, per relacionar diversos ambients i personatges. Cada quadre és una vida distinta de la protagonista.

L’autora ens explica des de la primera plana el que trobarem en la novel·la, es tracta d’un llibre de memòries hi ha dos tipus de memòria: la implícita, que es relaciona directament amb l’adquisició d’hàbits, i l’explícita, que és la que emmagatzema el coneixement del món o biografia personal. Aquesta estructura en forma de memòries li permet jugar amb l’oblit i escriure el que realment l’interessa. Ara bé, com que Maria Aurèlia Capmany viu en un món d’homes savis ha d’utilitzar totes les seves estratègies per fer-los caure en l’error, distreure’ls amb falses aparences per tal d’aconseguir el seu objectiu. Una novel·la sobre unes memòries d’una dona escrites per una altra dona l’any 1969 podia captivar el lector/a per a llegir-la? No del tot, potser el públic femení sí però el públic masculí no, per això, els ha d’enganyar. I quin millor engany que utilitzar el gènere picaresc per donar visibilitat a la seva obra, ja que la novel·la picaresca va ser un dels principals gèneres literaris del Segle d’Or espanyol i El Lazarillo de Tormes el seu màxim exponent.

Si llegim l’obra des de la perspectiva de la novel·la picaresca Feliçment, jo sóc una dona té l’èxit garantit, d’una banda, perquè és un gènere estrictament masculí i, d’una altra, perquè el relat de les «fortunes i adversitats» d’una dona astuta són molt més interessants que les memòries d’una dona de principis del segle XXI.

Per tant, Feliçment, jo sóc una dona no és ni un llibre autobiogràfic ni una novel·la picaresca, és, senzillament una novel·la amb la qual Maria Aurèlia Capmany farà i desfarà l’estructura, la veu narrativa i la utilització del temps com més li convingui per explicar el que ella vol explicar i és que Carola Milà és una dona afortunada de ser-ho.

Maria Aurèlia Capmany ens presenta la seva obra com una novel·la picaresca i ens proposa la lectura de les memòries d’una dona, ara bé, el que trobem en la novel·la és tota una altra cosa, és el retrat d’una societat a través del relat d’una protagonista femenina que ens permet reflexionar sobre la construcció de la identitat tot desgranant les teories feministes de Capmany matisades per la seva visió filosòfica. De manera que ens trobem davant d’un text senzill però immens i profund.