Joan Oliver: vida - Ball Robat

Joan Oliver

Biografia

Joan Oliver i Sallarés (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986). Poeta, dramaturg, narrador i traductor. Conegut també pel nom de Pere Quart, amb el qual signa l'obra poètica, provenia d'una família de la burgesia industrial sabadellenca. Fou cofundador del Grup de Sabadell, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, i mantingué sempre un estil marcat per la ironia i contra les convencions.

Joan Oliver i Sallarès –fill d'Antoni Oliver i Turull i Dolors Sallarès i Soler– va néixer el 29 de novembre de 1899 al número 8 del carrer del Jardí de Sabadell –cals Oliver–, en el si d'una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca. Va ser el quart de deu germans, dels quals només en van sobreviure quatre: Justa, Antoni, Enric i Joan. Quan tenia uns dos anys, la família va anar a viure a cals Sallarès.

Amb només 13 anys va publicar el primer poema en català a La Gaseta del Vallès. I el 1918 va escriure el primer llibre de poemes: Primícies, exemplar no publicat, que consta de dibuixos del seu germà Antoni. Posteriorment, entre 1916 i 1921, Dret a la Universitat de Barcelona. Del 1918 al 1920 publica mitja dotzena de poemes al Diari de Sabadell. L'any 1922, al Marquet de les Roques, funda les Edicions La Mirada, juntament amb Josep Carner, Jaume Bofill i Mates, Carles Riba, Francesc Trabal i Armand Obiols. Aquesta editorial va publicar 18 volums i uns quants fulls solts entre el 1925 i el 1931.

Durant la Guerra Civil espanyola es va comprometre políticament amb el bàndol republicà. Va ser nomenat president de l'Associació d'Escriptors Catalans, filial de la Unió General de Treballadors i fou autor de la lletra de l'himne de l'Exèrcit Popular Català.

A més va convertir-se en cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes, depenent de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Fou un dels organitzadors del Servei de Biblioteques al Front. Tot això significà una ruptura definitiva amb el seu passat burgès i el naixement d'un fort compromís polític, ètic i social. En aquest context creà Oda a Barcelona (de clara tendència nacionalista i revolucionària) i l'obra teatral La fam (on es plantegen els problemes de la revolució que intentaven portar endavant els comunistes i els anarquistes).

El gener del 1939, quan l'ocupació de Barcelona per part de l'exèrcit colpista era imminent, molts escriptors van haver de fugir per salvar la vida. S'escapaven no tan sols pel que significaven culturalment, sinó també perquè molts d'ells s'havien implicat directament amb el govern de la Generalitat de Catalunya. Aquell hivern, que va ser especialment cru, els escriptors catalans, com milers d'exiliats, es van escapar com van poder fins a arribar a la frontera francesa.

El 1948 tornà a Barcelona, on el franquisme era caracteritzat per l'autoritarisme i la repressió. Poc després d'arribar la policia va regirar casa seva, li va ser retirat el passaport i va ser empresonat dos mesos i mig a la presó Model de Barcelona. Poc després la seva dona Conxita Riera va morir de leucèmia. És durant aquest període que escriu Saló de tardor i Terra de naufragis, combinant-ho amb la traducció d'obres de teatre i treballant a la impremta familiar. El 1959 aparegué la seva obra més emblemàtica, Vacances pagades.

El novembre de 1985 Joan Oliver es va sotmetre a una operació de la qual ja no es recuperaria. Els darrers mesos els va passar sense tenir interès per gran cosa. Va morir a Barcelona el 18 de juny de 1986 i va ser enterrat –d'amagat de tothom i amb la complicitat del metge– a la seva ciutat natal, Sabadell, seguint els seus desigs, sense corones, ni cerimònies.