Temes - Vent d'Aram

Temes 

Vent d'aram recull els grans temes de la lírica vinyoliana: la natura, l'amor, la mort, el temps, el record, la recerca vital, la soledat, l'anhel de transcendència, la creació poètica, el poder de la paraula... L'obsessió pel pas del temps i els seus efectes devastadors recorre el llibre de dalt a baix i és clarament visible en el títol de molts dels poemes: «Temps perdut», «Hora fixa», «Temps», «No tinc ara temps». Així mateix ho fa la mort, que és conseqüència d'aquest pas del temps: «"El que en diem morir"», «El silenci dels morts» o «Pietà». Però Vinyoli també furga en el passat per il·luminar el present, en una mena de viatge catàrtic que l'ajuda a extreure conclusions vitals, metafísiques i morals, com en els poemes «Aplec» o «Temps».

Ø  La passió per la poesia, la "perillosa crida".

Ø  La poesia com alliberament i revelació.

Ø  L’anhel de transcendència, o la "set d'una vida més alta".

Ø  L’exploració filosòfica de la vida: "he de saber què sóc, / on vaig, per què?".

Ø  L’amor a les coses quotidianes, o el "sigues fidel / a les petites coses".

Ø  La natura que al llibre apareix plena de vida, densa, aclaparadora i capaç de provocar imatges amb una gran força de suggestió. La natura acompanya les reflexions i amplifica l'anhel incessant a través d'elements com el gorg, les deus, els arbres, les muntanyes, les arrels...

Ø  La paraula com a eina reveladora de la realitat: "com una font, a voltes, la paraula / diu els secrets del món".

Ø  El lloc: la identitat pròpia que dóna sentit a allò que l'envolta.

Ø  La lluita constant entre el desig, allò que hauria de ser; i la realitat, allò que de debò és.

Ø  La fragilitat i el desconcert de l'ésser humà.

Ø  L'amor: "He naufragat en una platja profunda: / no em parleu de platges. / Tu, amiga, mereixes un cant sense falliments." Que transita, constantment cap al desamor, per tant fa un recorregut del guany a la pèrdua, com si un foc alhora el destruís i l'alimentés. ("i vam morir, mai no morint, / com de cremades d'últim grau"). De vegades, l'amor sembla que hagi de ser una salvació davant de l'absurd i del neguit de l'existència, però sempre és momentani i l'escriptor acaba vivint en aquesta realitat que no li agrada i que troba absurda.

Ø  El pas del temps, amb l'obsessió pels seus efectes devastadors.

Ø  Els records (constant al llibre).

Ø  L'absurditat de l'existència que només creu una mica superable si es du una vida íntegra i pura com intenta ser la seva poesia. ("cada moment és el moment de néixer / i cada instant és l'instant de morir")

Ø  L'element màgic ("és dellà els mots un transparent silenci. / Doncs passa-hi a través i se't farà tot clar.").

Ø  La soledat.

Ø  El passat, com a element que ens ha d'il·luminar el present. (constant al llibre).

Ø  La mort que no és més que l'efecte del pas del temps (constant al llibre). En alguns casos assoleix un component que encara la fa més dolorosa: quan afecta persones joves o quan es parla de morts injustes, amb tot, el poeta assumeix que la mort és una part important de la vida i demana que convisquem amb ella i/o amb els morts. Creu que la paraula és qui, d'alguna manera, fa de salvadora davant de l'amenaça del pas del temps que ens du a ella.

Ø  La sensació que tot i el que hi ha de negatiu, el camí que ha emprès, ha valgut la pena ([...] fèrtil juny / feliç, afirmatiu, il·limitat, / i tot el blat es torna pa de vida").

A "Vent d'aram" apareixen els grans temes de la poesia vinyoliana i que ja hem esmentat a l'entrada anterior, i en destacarà un sobre la resta: l'obsessió del pas del temps i els efectes devastadors que té. Pensem que Vinyoli, com a home malalt que era, els vivia de manera molt més intensa que altres persones amb una salut més resistent.