Literatura Catalana

Símbols Ø   El vent d'aram o vent de tardor , que apareix al títol, fa referència al vent que bufa durant aquesta època de l'any i simbolitza la tardor de la vida, l'època de decadència i fragilitat física, però de plenitud intel·lectual i creativa. Aquesta expressió la recupera d'un text publicat als anys cinquanta: Pel camí dels mesos de l'any on deia: "Amb aquests i altres pensaments volen els dies, i heus ací que tot d'una el vent d'aram de la tardor tremola sobre les muntanyes". És un símbol físic i espiritual a l'hora. És un element dual que ens arrossega a buscar en el nostre interior i exterior, que ens neguiteja, que ens empeny a la lluita. Ø   L'aigua : és el silenci i el buit, el riu del temps és la vida i el mar (de vegades inquietant, de vegades tranquil·litzador, acostuma a mostrar els abismes de l'existència, la por, la solitud, l'angoixa i la recerca del poeta) i tot allò que hi té relació: la

Tècniques: mètrica i recursos expressius Els poemes del recull tenen una forma semblant: tots estan formats per versos sense rima de mesures diverses (anisosil·làbics); la majoria tenen versos esglaonats (recordem que, d'una banda, serveixen per emfasitzar una de les paraules que s'esglaona i, de l'altra, que s'han de comptar com a un sol vers); i molts tenen una divisió estròfica que ve marcada per allò que ens diu el poema, pel seu contingut. Tot i que a l'inici i al final de la seva carrera poètica o de la seva vida de poeta, va usar la rima, la majoria dels seus llibres i, concretament "Vent d'aram", es compon de poemes anisosil·làbics sense rima, la majoria amb algun vers esglaonat i, alguns, amb una divisió estròfica que respon més a una intenció temàtica que a l'intent d'adaptar-se a alguna forma poètica. Podríem dir que passa del domini mètric al domini de la imatge a mesura que va evolucionant i arribant a la mad