Tècniques - Vent d'Aram

Tècniques: mètrica i recursos expressius

Els poemes del recull tenen una forma semblant: tots estan formats per versos sense rima de mesures diverses (anisosil·làbics); la majoria tenen versos esglaonats (recordem que, d'una banda, serveixen per emfasitzar una de les paraules que s'esglaona i, de l'altra, que s'han de comptar com a un sol vers); i molts tenen una divisió estròfica que ve marcada per allò que ens diu el poema, pel seu contingut.

Tot i que a l'inici i al final de la seva carrera poètica o de la seva vida de poeta, va usar la rima, la majoria dels seus llibres i, concretament "Vent d'aram", es compon de poemes anisosil·làbics sense rima, la majoria amb algun vers esglaonat i, alguns, amb una divisió estròfica que respon més a una intenció temàtica que a l'intent d'adaptar-se a alguna forma poètica. Podríem dir que passa del domini mètric al domini de la imatge a mesura que va evolucionant i arribant a la maduresa poètica.

Aquestes són una de les formes retòriques més utilitzades de Joan Vinyoli:

Ø  To conversacional: es construeix reproduint formes i estructures de la conversa quotidiana. Busca expressar sentiments, a través d’una expressió oral natural, sincera i instantània de manera que el lector quedi impressionat. El poeta tracta aspectes problemàtics de l’experiència humana.

Busca comunicar al lector les seves experiències, sentiments i conviccions polítiques, ideològiques i religioses. Utilitza el llenguatge quotidià, a vegades és un subjectiu en la construcció de les metàfores i comparacions. Pot adquirís moltes formes: autoreflexió, exhortació, narrativa.

Ø  Sentència: en retòrica, i dins de les figures literàries, la sentència és una de les anomenades provacions argumentatives. Es tracta d’una afirmació breu que, amb caràcter de generalització, pretén exposar una idea amb validesa universal sobre algun aspecte de la vida o de l’home. La sentència és un aforisme propi que l’autor utilitza com a argument d’autoritat.