Símbols - Vent d'Aram

Símbols

Ø  El vent d'aram o vent de tardor, que apareix al títol, fa referència al vent que bufa durant aquesta època de l'any i simbolitza la tardor de la vida, l'època de decadència i fragilitat física, però de plenitud intel·lectual i creativa. Aquesta expressió la recupera d'un text publicat als anys cinquanta: Pel camí dels mesos de l'any on deia: "Amb aquests i altres pensaments volen els dies, i heus ací que tot d'una el vent d'aram de la tardor tremola sobre les muntanyes". És un símbol físic i espiritual a l'hora. És un element dual que ens arrossega a buscar en el nostre interior i exterior, que ens neguiteja, que ens empeny a la lluita.

Ø  L'aigua: és el silenci i el buit, el riu del temps és la vida i el mar (de vegades inquietant, de vegades tranquil·litzador, acostuma a mostrar els abismes de l'existència, la por, la solitud, l'angoixa i la recerca del poeta) i tot allò que hi té relació: la platja, les roques, les ones, el far, les xarxes, el pescador, el bus i el coraller (associats al paisatge marítim i a la recerca interna del poeta), les boies...

Ø  L'arbre: l’ésser que lliga la terra amb el cel, imatge de verticalitat, de síntesi entre la vida física i l'espiritual.

Ø  La paraula i, concretament, les paraules "tot" i "res".

Ø  La metamorfosi en animals (sovint per expressar la vulnerabilitat humana). Al llibre: El gall associat al paisatge interior, terrestre i a la cerca del poeta i amb el crit trenca el silenci per superar-lo a fi de trobar el camí, la llum en la foscor. Per tant, el gal ajuda el poeta a trobar el que cerca sense pausa.

Ø  La circularitat (de la recerca de la perfecció i de l'ascensió espiritual, en les seves paraules, mai estarem segurs d'haver assolit "el cercle convincent").

Ø  Onírics, imaginaris, màgics.

Ø  La tardor (símbol de l'arribada al moment que s'inicia el declivi de la vida: "aquesta és la tardor que et trencarà un dia el cor").

Ø  El foc: que suposa una possibilitat de comunicació i d'entesa amb el món i la natura.

La importància dels colors: en la poesia de Vinyoli els colors tenen molta importància, se li presenten com una rica possibilitat d'evocar, de suggerir, de figurar. Tot l'arc iris dels colors palesa el tractament que l'autor dóna a la realitat, el qual respon al grau d'interiorització i de simbolització. Passa constantment de la cosa simbolitzada al símbol, i ens fonamenta l'entrellat més important de la seva obra i, tot i que moltes vegades els utilitza amb el simbolisme que per a ells ha fixat la tradició occidental, també els empra de manera particular:

Ø  verd: natura i paisatge.

Ø  blau: mar, paraula, passió, desig, poesia.

Ø  gris: temps, cel de tempesta, realitat, temps, mort. És el color de la quotidianitat i de la realitat.

Ø  vermell: posta, crepuscle, passió, desig, poesia. El desig i el somni tenen aquest color.

Ø  roig: sang, crit, passió, desig, poesia.

Ø  negre: mar, nit, ocell, realitat, temps, mort.

Ø  groc: foc, sol, or, paisatge, passió, desig, poesia.

Ø  morat: crepuscle, tardor, novembre, fred, realitat, temps, mort.

Ø  coure o aram: tardor.

Ø  blanc: puresa

Els colors han d'evocar: la metàfora i la sinestèsia adquireixen un paper predominant tot i que mai no s'abandona la connotació simbòlica. Color i imatge s'interrelacionen, s'encomanen, i configuren amb la sinestèsia, el símbol i la metàfora, una projecció imaginaria destinada a percaçar "el real poètic": la recerca d'una identitat a través de la paraula. La riquesa cromàtica acompanya els conceptes i les imatges més habituals; i fins i tot, de vegades les substitueix. Així ocorre per exemple amb el modisme "blau de la paraula", en què arriba un moment que elimina el complement (tenor de la metàfora) i el vehicle segueix designant el mateix solament a través del color (com a metàfora in abestia). El procés seguit en l'evolució vinyoliana presenta un primer moment en què el color és ornament paisatgístic; després, presenta una clara simbolització; i, a la fi, des de la cambra closa i màgica, tot és possible en el poema a través de suggeriments subconscients manifestos mitjançant el somni generador del text artístic.