Estil i llengua de Solitud - Victor Català

Estil i llengua de Solitud - Victor Català


  • Tres nivells de llengua

Hi ha tres registres lingüístics diferents: el del narrador (dialectal i alhora culte), el dels personatges (dialectal i alhora vulgar) i el del Pastor. 


  • La llengua del Pastor

Pel que fa al Pastor, cal dir que quan parla es poden apreciar barrejats alguns trets del dialecte rossellonès i del de la zona de l’Empordà. 

Entre altres característiques, es poden destacar: 

  • L’ús, en casos de negació, del mot pas en comptes de no.
  • L’ús de la conjunció mes en comptes de però.


  • "Llengua mascla": riquesa i expressivitat

Tot i que Caterina Albert no va prendre’s molt seriosament la normativa proposada per Pompeu Fabra, per la qual cosa en la novel·la encara hi ha mots que, a partir de l’esmentada reforma, van ser considerats antinormatius, es valora la llengua d’aquesta novel·la com a rica, viva i expressiva. De fet, aquest model respon a l’interès dels modernistes d’incorporar el llenguatge parlat del camp per reproduir l’ànima catalana.


  • Altres arts dins de Solitud

En el llenguatge i l’estil de Solitud, trobem aspectes que es poden vincular a altres arts. En primer lloc, trobem la importància que el teatre va tenir per a l’autora, especialment la figura d’Àngel Guimerà. A Solitud, enmig de les parts narratives, trobem algunes descripcions d’espais que poden fer pensar en les acotacions del gènere dramàtic. Cal tenir present que Caterina Albert havia escrit, anys enrere, un famós monòleg anomenat «La infanticida», un text dramàtic.

En segon lloc, destaca la importància de la pintura en l’obra de Caterina Albert, i la influència que potser va tenir en la redacció de Solitud. Com a exemple trobem fragments concrets en què es descriuen les muntanyes, i en els quals es pot observar clarament l’interès de l’autora pels colors, la llum o els clarobscurs. No sobra recordar que Caterina Albert també va dedicar-se a la pintura. 

En tercer lloc, l’autora va crear un llenguatge específic per poder expressar diferents vivències des d’una perspectiva femenina; a banda del desig de maternitat, s’hi exposen sensacions, sentiments, experiències vitals, desigs i pors viscuts per una dona. Caterina Albert mostrava el seu domini de la llengua com a eina creativa, i va crear d'un llenguatge autòcton i nou, en l'intent de transmetre una sensibilitat i unes sensacions des del cos d'una dona. Com a exemple trobem totes les comparacions del paisatge amb la dona, amb el cos femení.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Personatges - Feliçment, jo sóc una dona

Personatges Feliçment, jo sóc una dona és una novel·la amb molts personatges i amb una clara protagonista. La protagonista es mou entremig de classes socials i ambients diversos. Els personatges més importants per al desenvolupament de l’acció o els que tenen un paper destacable per a l’expressió de les idees que l’autora vol transmetre són els següents: -         La Carola Milà és la protagonista de la novel·la. Una dona que construeix la seva pròpia identitat amb els elements que té al voltant, lluitant en un món que li ofereix molt poques coses pel fet que és dona i de classe obrera. L’autora la dibuixa com una dona d’intel·ligència natural, valenta, eixerida i amb un gran instint de supervivència, qualitats que li serveixen per triomfar i arribar a ser una dona lliure, rica i feliç, malgrat tot i tothom. -         En Sebastià Milà és l’avi de la Carola Milà. Home orgullós i autorita...
Més informació

Personatges - Aigües Encantades

Personatges - Aigües Encantades Personatges principals: Cecília  (protagonista) Vergés (mestre) No es mostra a favor de la tradició però tampoc en contra, és un personatge conformista, al qual li sembla poètic i commovedor el fet que la gent del poble pregui i pelegrini però no s’endinsa dins el pensament del poble. A més, per Vergés la natura és “com una mare que de vegades és tractada amb desamor” Pere Amat ( pare de Cecília) Representa el cacic del poble. És autoritari, violent i s’intenta imposar sempre sobre la seva filla, intenta imposar-li la religió, cosa que no funciona. És un dels personatges que està més en contra de les idees del foraster, ja que és molt religiós. Juliana  (dona d'Amat i mare de Cecília) No es mostra tan violenta com el seu marit, i intenta entendre a la seva filla. Tot i això, les seves idees han set sempre molt religioses, i acaba posant-se del costat de l’Amat. Així com l’Amat es mostra més agressiu, la Juliana és molt més pacif...
Més informació

Elements modernistes - Aigües Encantades

Elements modernistes - Aigües Encantades A l'obra de Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades, es mostren bé les idees del modernisme. Es veu clarament el conflicte entre individu i societat. Aquesta darrera simbolitza la realitat opressora, cegada per la fe religiosa i la ignorància. En canvi, l'individu representa l'ideal, el coneixement basat en la ciència i sobretot en la lluita per la “supervivència” mantenint els mateixos principis, seguint així una clara actitud vitalista.  Hi trobem un personatge que es rebel·la contra tothom, la Cecília, que no està conforme amb el que passa al seu poble i no pot creure que la gent no faci res per millorar. Ella és l'heroïna. Pel que fa al lèxic, la lectura no presenta dificultats i el vocabulari, en termes generals, és molt fàcil d'entendre. A més a més, l'obra ens mostra dues maneres força similars però alhora diferents de veure la vida. El primer és el vitalisme, que és la fidelitat a unes conviccio...
Més informació