La poesia postsimbolista - Noucentisme i Postsimbolisme

Dels precursors a la poesia pura.

Postsimbolisme

El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país, en especial el final del Noucentisme amb la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i posteriorment la proclamació de la II República i l’adveniment de la Guerra civil.

D’aquesta manera, s’introdueix el concepte de “poesia pura”, que és independent de la realitat racional i estèticament completa.

A aquesta poesia que pot dignificar la condició humana s'hi accedia fent ús de la gràcia, de la tendresa. Es tracta d’una poesia hermètica, amb un valor absolut del llenguatge i la suggestió sensual de la paraula.

La poesia postsimbolista a Catalunya.

A Catalunya trobem autors importants que van arcar la poesia postimbolista d’Espanya. Autors com Màrius Trorres (1910-1942) o Carles Riba i Bracons. Altres autors importants d’aquest moment van ser Marià Manent, Tomàs Garcés, Clementina Arderiu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Agustí Bartra, Joan Teixidor, Salvador Espriu o Joan Vinyoli.

Aplicat al context de Catalunya, el Postsimbolisme està marcat per l’abandonament progressiu de les fórmules noucentistes que havien inaugurat el segle i per l’adopció dels patrons estètics europeus. Globalment, els poetes manifestaven una clara consciència postsimbolista i, a més, se sentien coneixedors dels motius que condicionaven la nova poesia; es tractava d’una activitat purament espiritual i que obria la porta a la metafísica. En aquest sentit, els poetes catalans acolliren com a models els de Novalis i Hölderlin, sobretot a través de les traduccions de Riba i de Joan Crexells.