La poesia postsimbolista - Noucentisme i Postsimbolisme

Dels precursors a la poesia pura.

Resultat d'imatges de postsimbolisme
Postsimbolisme
El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país, en especial el final del Noucentisme amb la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i posteriorment la proclamació de la II República i l’adveniment de la Guerra civil.

D’aquesta manera, s’introdueix el concepte de “poesia pura”, que és independent de la realitat racional i estèticament completa.

A aquesta poesia que pot dignificar la condició humana s'hi accedia fent ús de la gràcia, de la tendresa. Es tracta d’una poesia hermètica, amb un valor absolut del llenguatge i la suggestió sensual de la paraula.


La poesia postsimbolista a Catalunya.

A Catalunya trobem autors importants que van arcar la poesia postimbolista d’Espanya. Autors com Màrius Trorres (1910-1942) o Carles Riba i Bracons. Altres autors importants d’aquest moment van ser Marià Manent, Tomàs Garcés, Clementina Arderiu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Agustí Bartra, Joan Teixidor, Salvador Espriu o Joan Vinyoli.

Aplicat al context de Catalunya, el Postsimbolisme està marcat per l’abandonament progressiu de les fórmules noucentistes que havien inaugurat el segle i per l’adopció dels patrons estètics europeus. Globalment, els poetes manifestaven una clara consciència postsimbolista i, a més, se sentien coneixedors dels motius que condicionaven la nova poesia; es tractava d’una activitat purament espiritual i que obria la porta a la metafísica. En aquest sentit, els poetes catalans acolliren com a models els de Novalis i Hölderlin, sobretot a través de les traduccions de Riba i de Joan Crexells.




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Personatges - Feliçment, jo sóc una dona

Personatges Feliçment, jo sóc una dona és una novel·la amb molts personatges i amb una clara protagonista. La protagonista es mou entremig de classes socials i ambients diversos. Els personatges més importants per al desenvolupament de l’acció o els que tenen un paper destacable per a l’expressió de les idees que l’autora vol transmetre són els següents: -         La Carola Milà és la protagonista de la novel·la. Una dona que construeix la seva pròpia identitat amb els elements que té al voltant, lluitant en un món que li ofereix molt poques coses pel fet que és dona i de classe obrera. L’autora la dibuixa com una dona d’intel·ligència natural, valenta, eixerida i amb un gran instint de supervivència, qualitats que li serveixen per triomfar i arribar a ser una dona lliure, rica i feliç, malgrat tot i tothom. -         En Sebastià Milà és l’avi de la Carola Milà. Home orgullós i autorita...
Més informació

Personatges - Aigües Encantades

Personatges - Aigües Encantades Personatges principals: Cecília  (protagonista) Vergés (mestre) No es mostra a favor de la tradició però tampoc en contra, és un personatge conformista, al qual li sembla poètic i commovedor el fet que la gent del poble pregui i pelegrini però no s’endinsa dins el pensament del poble. A més, per Vergés la natura és “com una mare que de vegades és tractada amb desamor” Pere Amat ( pare de Cecília) Representa el cacic del poble. És autoritari, violent i s’intenta imposar sempre sobre la seva filla, intenta imposar-li la religió, cosa que no funciona. És un dels personatges que està més en contra de les idees del foraster, ja que és molt religiós. Juliana  (dona d'Amat i mare de Cecília) No es mostra tan violenta com el seu marit, i intenta entendre a la seva filla. Tot i això, les seves idees han set sempre molt religioses, i acaba posant-se del costat de l’Amat. Així com l’Amat es mostra més agressiu, la Juliana és molt més pacif...
Més informació

Elements modernistes - Aigües Encantades

Elements modernistes - Aigües Encantades A l'obra de Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades, es mostren bé les idees del modernisme. Es veu clarament el conflicte entre individu i societat. Aquesta darrera simbolitza la realitat opressora, cegada per la fe religiosa i la ignorància. En canvi, l'individu representa l'ideal, el coneixement basat en la ciència i sobretot en la lluita per la “supervivència” mantenint els mateixos principis, seguint així una clara actitud vitalista.  Hi trobem un personatge que es rebel·la contra tothom, la Cecília, que no està conforme amb el que passa al seu poble i no pot creure que la gent no faci res per millorar. Ella és l'heroïna. Pel que fa al lèxic, la lectura no presenta dificultats i el vocabulari, en termes generals, és molt fàcil d'entendre. A més a més, l'obra ens mostra dues maneres força similars però alhora diferents de veure la vida. El primer és el vitalisme, que és la fidelitat a unes conviccio...
Més informació