Estructura de Solitud - Victor Català


Estructura de Solitud - Victor Català



És una estructura tancada en què el contingut temàtic es dóna en dos punts equidistants en els quals la posició inicial i la final són divergents perquè mostren l'evolució personal d'un personatge (característica modernista) i l'interessant és que el punt d'arribada, malgrat que es considera el final de l'obra, representa l'inici d'un nou cicle.

  • Introducció. Capítols 1-6 Inici de la pujada a la muntanya 
  • Desenvolupament. Capítols 7-14 Clímax (ascensió al Cimalt) 
  • Desenllaç. Capítols 15 -18 


1. Fragmentarisme (descomposició de la novel·la)/ Estructura interna dels capítols: 
Estructura dels capítols: unitat tancada amb una presentació i un desenllaç que finalitza amb un comentari que clou la narració i manté l'interès per allò que vindrà. (Això es deu al fet que es publicava per entregues). Alguns capítols s'enllacen per parelles o grups de tres, mostrant diferents aspectes o contrastos: 

  • Fosca/Claror. Dues percepcions d'un mateix espai en diferents hores del dia. 
  • La festa de les roses/Gatzara/Relíquies. Els preparatius de la festa, la festa en sí i les conseqüències. 
  • Neteja/Cimalt. Corresponen a dos estadis de neteja, la física de la casa i l'espiritual de la Mila (exterior/interior). 
  • Cimalt/ en la Creu. Dues parts d'una ascensió geogràfica que coincideix amb l'ascensió climàtica. 
  • Ascensió/davallada. Inici de l'obra amb la pujada a l'ermita i final de la novel·la amb la tornada de la Mila a les planes. Comença pujant la muntanya i clou baixant-la. 

2. Temps (estacions): primavera (cap 1-10) i tardor (cap 11-18): la primavera representa el despertar de la vida, als primers capítols, mentre que la tardor simbolitza la mort de la vida, tenint en compte els esdeveniments que es duen a terme als últims capítols.


3. Viatge iniciàtic (cap 1: La pujada/ cap 18: La davallada): la pujada es descriu amb optimisme,  encara que anar a la muntanya per la Mila sigui un turment. No obstant això, la davallada és simbolitzada amb molt més pessimisme, donat que el motiu pel qual abandona l'ermita és la violació de la Mila.


4. Clímax narratiu (cap 10 i 17): està caracteritzat per les desgràcies, fent especial esment a la bancarrota del matrimoni entre el Matias i la Mila, la mort del pastor i la violació de la protagonista.


5. Premonicions: són presents al llarg de l'obra, en forma de somnis o símbols. La més important és la del somni de la Mila a l'inici de la novel·la, que es converteix en una premonició quan al penúltim capítol la viola l'Ànima.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Personatges - Feliçment, jo sóc una dona

Personatges Feliçment, jo sóc una dona és una novel·la amb molts personatges i amb una clara protagonista. La protagonista es mou entremig de classes socials i ambients diversos. Els personatges més importants per al desenvolupament de l’acció o els que tenen un paper destacable per a l’expressió de les idees que l’autora vol transmetre són els següents: -         La Carola Milà és la protagonista de la novel·la. Una dona que construeix la seva pròpia identitat amb els elements que té al voltant, lluitant en un món que li ofereix molt poques coses pel fet que és dona i de classe obrera. L’autora la dibuixa com una dona d’intel·ligència natural, valenta, eixerida i amb un gran instint de supervivència, qualitats que li serveixen per triomfar i arribar a ser una dona lliure, rica i feliç, malgrat tot i tothom. -         En Sebastià Milà és l’avi de la Carola Milà. Home orgullós i autoritari, de procedència humil, treballa per sobreviure, però es ven als am
Més informació

Elements modernistes - Aigües Encantades

Elements modernistes - Aigües Encantades A l'obra de Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades, es mostren bé les idees del modernisme. Es veu clarament el conflicte entre individu i societat. Aquesta darrera simbolitza la realitat opressora, cegada per la fe religiosa i la ignorància. En canvi, l'individu representa l'ideal, el coneixement basat en la ciència i sobretot en la lluita per la “supervivència” mantenint els mateixos principis, seguint així una clara actitud vitalista.  Hi trobem un personatge que es rebel·la contra tothom, la Cecília, que no està conforme amb el que passa al seu poble i no pot creure que la gent no faci res per millorar. Ella és l'heroïna. Pel que fa al lèxic, la lectura no presenta dificultats i el vocabulari, en termes generals, és molt fàcil d'entendre. A més a més, l'obra ens mostra dues maneres força similars però alhora diferents de veure la vida. El primer és el vitalisme, que és la fidelitat a unes conviccio
Més informació

Personatges - Aigües Encantades

Personatges - Aigües Encantades Personatges principals: Cecília  (protagonista) Vergés (mestre) No es mostra a favor de la tradició però tampoc en contra, és un personatge conformista, al qual li sembla poètic i commovedor el fet que la gent del poble pregui i pelegrini però no s’endinsa dins el pensament del poble. A més, per Vergés la natura és “com una mare que de vegades és tractada amb desamor” Pere Amat ( pare de Cecília) Representa el cacic del poble. És autoritari, violent i s’intenta imposar sempre sobre la seva filla, intenta imposar-li la religió, cosa que no funciona. És un dels personatges que està més en contra de les idees del foraster, ja que és molt religiós. Juliana  (dona d'Amat i mare de Cecília) No es mostra tan violenta com el seu marit, i intenta entendre a la seva filla. Tot i això, les seves idees han set sempre molt religioses, i acaba posant-se del costat de l’Amat. Així com l’Amat es mostra més agressiu, la Juliana és molt més pacifica i
Més informació