Personatges - Feliçment, jo sóc una dona

Personatges

Feliçment, jo sóc una dona és una novel·la amb molts personatges i amb una clara protagonista. La protagonista es mou entremig de classes socials i ambients diversos.

Els personatges més importants per al desenvolupament de l’acció o els que tenen un paper destacable per a l’expressió de les idees que l’autora vol transmetre són els següents:

-        La Carola Milà és la protagonista de la novel·la. Una dona que construeix la seva pròpia identitat amb els elements que té al voltant, lluitant en un món que li ofereix molt poques coses pel fet que és dona i de classe obrera. L’autora la dibuixa com una dona d’intel·ligència natural, valenta, eixerida i amb un gran instint de supervivència, qualitats que li serveixen per triomfar i arribar a ser una dona lliure, rica i feliç, malgrat tot i tothom.

-        En Sebastià Milà és l’avi de la Carola Milà. Home orgullós i autoritari, de procedència humil, treballa per sobreviure, però es ven als amos i traeix els seus orígens per benefici propi, si cal, passant per damunt la pròpia família. És un personatge que reflecteix la individualitat ferotge i la manca d’escrúpols.

-        El Sindu i la Teresa Pujades són els amos de la fàbrica on treballa el Sebastià Milà. Són també avis naturals de la Carola Milà. Representen la classe burgesa que s’enriqueix amb la industrialització, de vegades sense que els importi gens l’explotació dels obrers que treballen a les seves fàbriques.

-        El Feliu Tobias és un jove anarquista que s’enamora de la protagonista i serà el seu primer amor. És justament el personatge que fa de contrapès d’en Salvador Milà, el seu antagonista. És un idealista de la lluita obrera i ho és també en les possibilitats de les relacions amoroses, cosa que li acabarà costant la vida.

-        La Francesca Bertolozzi (Paquita Reinal) és una dona que gaudeix de bona posició gràcies al seu casament amb l’Esteve Reina, un burgès de professió liberal. La seva procedència queda borrosa, s’insinua que no és de classe benestant. No té fills i fonament la seva vida a treballar en favor de l’educació de les dones obreres, però sempre segons les idees de la classe benestant, cosa que només pot perpetuar el sistema que havia dut les dones a la ignorància i a la desigualtat respecte als homes. És evident que l’autora s’inspira en Francesa Bonnemaison, més coneguda com “Paquita”, per dibuixar aquest personatge. Bonnemaison representava un feminisme conservador en què Capmany no creia. De fet, en alguns moments el personatge resulta caricaturesc.

-        L’Esteve Plans és el marit de la Carola Milà. De classe benestant per naixença, s’encapritxa de la Carola i després de mantenir-la com a amistançada, quan ella es queda embarassada s’hi casa, malgrat estar promès amb una altra dona, perquè en realitat és d’ella de qui està enamorat. La diferencia de classe social i la procedència poc decorosa de la noia són els motius que, al principi, fan que mantingui la relació en secret. El llinatge i la sang són l’excusa perfecta per casar-s’hi. És un home masclista, maltractador, covard, que té evidents problemes de relació amb les dones, i tracta a la Carola com si fos propietat seva.

-        El doctor Subietas és un personatge que l’autora s’esforça que ens sembli “entranyable”. Manté una relació cordial i amistosa amb la protagonista, tot i que no pot deixar de patir les conseqüències de l’educació burgesa que ha rebut, i té ben interioritzats tots els tòpics de l’estructura patriarcal.

-        En Benito Garrido és el personatge antagònic de l’Esteve Plans. És un home provinent de la classe treballadora. Compromès amb la causa republicana, valent, estableix una relació d’igualtat amb la protagonista i és el seu company en el curt període que dura la seva relació, els anys de la guerra.

-        L’Agustí Turull, la Maria Albiol, l’Anita, la Rossy i en Cosme Tudurí són, tots ells, personatges secundaris que serveixen per fer avançar l’acció, l’Agustí Turull i la Maria Albiol són dues lliçons de vida que la Carola Milà havia d’aprendre, el desengany amorós i la mort de les persones estimades. L’Anita és una dona del poble que representa la saviesa popular, resignada, fa entendre a la Carola que l’origen forma part de la identitat i la fa retornar al seu món , al que li correspon segons l’establert socialment. La Rossy Plans és la filla de la Carola Milà i, deliberadament, té un paper secundarien la novel·la, però desmitifica la maternitat que tant ha marcat la vida de la protagonista segons els cànons socials establerts. En Cosme Tudurí és un recurs narratiu, el motor inicial de l’acció, qui encarrega les memòries a la Carola Milà.