Personatges de Solitud - Victor Català

Personatges de Solitud

• Mila: la infelicitat, la presa de consciència, el dolor i la solitud. 

És l’únic personatge que té prou complexitat psicològica com perquè es pugui qualificar de personatge rodó. A més, també és un personatge variable, ja que és precisament la seva evolució allò que marca la progressió argumental. 

Al principi del relat la Mila té por de tot, és inexperta i se sent insegura, i no és capaç de prendre decisions sobre la seva vida. Té moltes ganes d’estimar en molts vessants, és una dona que sent la força de l'amor en diverses possibilitats: conjugal, extraconjugal, maternal i social, però la impossibilitat de portar-ho a terme la conduirà progressivament a sentir-se insatisfeta. Tot contrastant-ho amb les pors, la insatisfacció i la frustració. Tot això expressat des d'un jo femení. Aconsegueix el seu desig de comunicació amb el pastor però no resol l'acompliment sexual. Sent i desitja però cap dels dos homes a qui està disposada a entregar-se la desitgen.(Pastor i Matias) Aquí està el seu drama. Al final de l’obra totes aquestes característiques hauran desaparegut, atès que de l’experiència viscuda n’haurà sorgit una nova Mila.

Hi trobem trets modernistes, els quals justifiquen els pocs detalls del passat de la Mila, els quals no se'ns donen fins al capítol IV. Noia òrfena, criada pels parents i abocada a un matrimoni, per conveniència o per evitar la soledat. L'evolució i el final alliberador de la Mila no tindran res a veure l'inici de la història del seu passat.

Amb poques coses emprèn un viatge cap a la individualitat, l'autonomia. El trajecte s'esglaona en tres trams en els quals a poc a poc, es trencaran els aspectes morals que impedeixen l'evolució de la protagonista: la por, la ceguesa i el desconeixement propi i de l'entorn.

• Gaietà: la consciència, la saviesa, la bondat, la voluntat i la creativitat. 

Pel que fa al Pastor (Gaietà), se l’anomena gairebé sempre així al llarg del relat, ja que fa de pastor, però no podem ignorar que aquesta paraula també té el sentit religiós de guia d'ànimes, donat que la funció que exerceix en relació amb la Mila és la de guia. Guia, en concret, davant de la realitat agressiva, cosa que comporta que prengui, també, una actitud de protector.

En aquest personatge la Mila hi troba suport, algú capaç d’escoltar, d’aconsellar, de predir (tot el que se suposava que havia de fer el marit a l'època). És un home savi. 

Del seu passat sabem que és vidu, que la dona morí tràgicament d'accident i quan estava embarassada; però no sabem d'on ve. 

A més, i des de l’òptica modernista, el Pastor representa l’artista, aquell que és capaç de sotmetre el món i transformar-lo gràcies a l'art –les llegendes i rondalles que explica–. En el moment que la Mila comença a patir una depressió, el Pastor decideix fer-li fer coses i explicar-li rondalles per tal d'ajudar-la. 

Físicament és descrit com un home menut i vital que la Mila creu, fins a gairebé el final de la novel·la, que té uns quaranta anys, quan en té seixanta-quatre.

• Matias: la impotència, la feblesa i la covardia 

En Matias és un personatge caracteritzat, sobretot, per un tret, la ganduleria, la inactivitat, que inclou la sexual i amb totes les variants que es vulguin: desídia, fredor, indiferència. També sabem, però, que és covard, que faria qualsevol cosa per evitar discussions, que intenta fer la seva, el mínim possible, sense que la dona se li enfadi, cosa que no sempre aconsegueix. 

Pel que fa al físic, passa de ser gras a prim, ja que, gràcies a la influència de l’Ànima, trobarà la seva veritable naturalesa: és un jugador compulsiu que s'activarà i s'aprimarà quan comenci amb aquesta activitat.

• Ànima: la bestialitat 

L’Ànima és un personatge totalment oposat al Pastor. Si aquest té el do de la paraula, l’Ànima gairebé no parla. Més que parlar, emet uns sorolls semblants als que podria fer un animal salvatge (crits i sorolls guturals). De fet, els trets amb els quals el personatge és presentat fan pensar més en un animal que en un home (ulls que recorden un insecte, dents feridores, genives voraces, extremitats peludes que semblen grapes). 

Si al Pastor li eren associades característiques positives, les de l’Ànima són absolutament negatives. És el personatge que provocarà la tragèdia final, després de la qual podem tenir una visió global de qui és: un lladre (a banda de robar els conills, roba els diners del Pastor), un assassí (es pot deduir que ha mort el Pastor) i un violador (agredeix sexualment la Mila al penúltim capítol). És el símbol de la capacitat de destrucció, no només pel seu ofici (és caçador, mata a animals, just al revés del que fa el Pastor), sinó pels seus fets.

• Altres 

• Arnau: home atractiu, masculí i honest que s'enamora de la Mila i, al no ser correspost, no pot perdonar-li el desaire 
• Baldiret: el nen que no pot tenir la Mila, la innocència, l'amor desinteressat. És fill de la Marieta. 
• Marieta: és la mare del Baldiret, sembla simpàtica, fins que al final de la novel·la demostra que es creu els rumors del poble i actua i parla malament a la Mila. 
• Sr. Rector: serà qui acusarà la Mila de robar els diners que el pastor havia deixat al seu testimoni.