Visions i interpretacions de Solitud - Victor Català

Visions i interpretacions de Solitud 

Víctor Català, en general, parteix de la realitat quotidiana i no confia mai a elements abstractes, ni ideològics, ni, òbviament, al naturalisme positivista el destí dels personatges. Al llarg de l'obra es denota una visió pessimista de la realitat.

Tot i el realisme de les seves descripcions, Solitud és en realitat un gran poema en prosa, una admirable obra d'imaginació d'un superlatiu valor simbòlic. Això resulta demostrat amb l'estudi dels seus personatges. El Pastor, per exemple, és un símbol lluminós de la faç amable, riallera i maternal de la natura. Cada capítol és concebut com el cant d'un poema. 

Cada un d'ells té una perfecta unitat i una independència estètica perfecta. Tots tenen un final que és com un comentari filosòfic al contingut del capítol o bé acaben amb un fet inesperat ple de significació simbòlica o d'una impressionant força dramàtica.

El Modernisme, gènere al qual pertany l'obra, va apropar la cultura catalana a les noves inquietuds europees:

• El Parnassianisme: cercar la bellesa, és a dir, l'idealisme.

• El simbolisme. Posar l'artificiositat per davant de la naturalitat.

A la novel·la també hi apareix el naturalisme rural. Gira entorn de la lluita de l'individu per assolir la seva plena autorealització enfront de la societat i de l'ambient que l'envolta. Un aspecte molt important dins d'aquest naturalisme rural és l'enfrontament a la natura i al misteri sense poder dominar-lo.

Per últim, a Solitud hi destaca el personatge femení que lluita per la seva pròpia realització. La Mila assoleix aquest desenvolupament i canvi després de veure's violada i destruïda per les forces del mal. No obstant això, és la revolta allò que la salva: la decisió d'abandonar el marit i tornar a la plana, la seva primera decisió lliure. Al llarg de l'obra trobem molt present aquesta recerca de l'autoconeixement i la realització, dotant Solitud d'una visió psicoanalítica.