Aigües Encantades - Joan Puig i Ferreter

Aigües Encantades 

Es tracta d'una obra pertanyent al teatre modernista.

La idea més característica d'aquesta obra és la gran oposició de la tradició popular enfront de les idees revolucionàries i científiques. Per una banda trobem l'ideal dels que viuen del camp (sobretot del conreu i l'agricultura) i tenen uns costums i tradicions basats en el catolicisme. Volen que les coses continuïn sent de la manera que són perquè així ja estan bé. Quasi tota la gent del poble pertany a aquest grup. A l'altra cara de la moneda hi ha els revolucionaris, és a dir, aquelles persones que volen fer canvis en el poble, utilitzant el cap i els mètodes científics, de manera que puguin millorar i progressar. D'aquest grup només hi formen part unes poques persones del poble. 

L'inici del conflicte és causat per l'escassetat d'aigua ploguda durant tot l'any. Per tant, els pobletans no disposen de l'aigua suficient per regar les seves terres (i, com són agricultors, estan passant una crisi). Per solucionar aquest problema el que pensen els revolucionaris és utilitzar l'aigua del riu del poble per utilitzar-la de regadiu, però no tenen pas en compte que l'aigua d'aquest riu és sagrada a causa d’un cop es va veure reflectida la imatge de la Vergei la gent del poble, al ser tan creient, ha prohibit tocar aquesta aigua miraculosa. Els conservadors pensen que Déu els ajudarà que vingui la pluja.

A partir d'aquesta adversitat d'idees es desenvolupa l'obra, en una llarga lluita entre els pobletans tradicionalistes i els revolucionaris.

Els personatges que tenen més importància en aquesta obra són la Cecília, el foraster, en Joan Amat i el Mossèn.

La Cecília és una jova que estudia a la ciutat, ja que vol exercir la feina de professora. S'ha educat fora de casa i ha vist món i, per tant, ha desenvolupat unes idees més progressistes. Quan la Cecília veu que el poble on ella viu està passant una crisi, serà qui plantegi la hipòtesi basada a aprofitar els recursos, és a dir, en utilitzar l'aigua del riu per tal de resoldre els problemes de sequera. No obstant això, els més conservadors, destacant al seu pare, en Pere Amat, s'hi negaran. L'oposició d'idees entre la Cecília i el seu progenitor causarà moltes discussions entre ells.

La importància del Foraster es dóna quan la Cecília intenta convèncer-lo, ja que sap que ell també té idees progressistes, que aquella aigua no és miraculosa, i que ell pot fer un discurs al poble per tal de convèncer als conservadors. Això desencadenarà una caça i captura dels progressistes, els voldran fer fora del poble.