Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter neix a la Selva del Camp (el Baix Camp) el 5 de febrer de 1882. Fill natural d'un terratinent ric, passa la infantesa i l'adolescència amb la seva mare a casa d'uns oncles, perquè el seu pare no el reconeix mai. A Reus, estudia el batxillerat i s'integra en el cercle literari de J. Aladern. Es trasllada a Barcelona el 1901, on inicia estudis de farmàcia, que abandona, i exerceix diversos oficis, alhora que s'introdueix en el sector més anarquitzant del modernisme. 

El 1903 marxa a França, on passa més d'un any en una situació de misèria. L'origen familiar irregular i l'experiència en terres franceses es reflecteixen insistentment en la seva producció literària, que inicia en retornar a Barcelona, l'any 1904, amb Diàlegs dramàtics, complementats dos anys més tard amb Diàlegs imaginaris, que preludien la seva obra teatral, desenvolupada en dues etapes. 

En la primera etapa, hi destaca la influència dels autors escandinaus i russos, i es resol en drames de passions, expressades a través d'un llenguatge agosarat. N’és característica Aigües encantades (1908).

La situació social d'aquests anys és tensa, els conflictes entre treballadors i empresaris s'accentuen i el record de la Setmana Tràgica és present; tot plegat fa que el públic vulgui evadir-se i els empresaris teatrals, com els actors, exigeixen obres fàcils que diverteixin. Puig i Ferretervol incidir en la societat, però al mateix temps pretén guanyar-se la vida escrivint teatre, per aquesta raó va haver de cedir i adaptar-se a les necessitats del nou públic, majoritàriament burgès: s'imposen l'alta comèdia, el poema dramàtic i el teatre poètic i sentimental. És un exemple d'aquesta segona etapa de Puig i Ferreter: Un home genial (1923), obra amb què va tancar quasi definitivament la seva producció teatral.

Novament en crisi, es dedica a la narrativa, que ja havia iniciat amb La novel·la d'Esther (1918). 

El 1928 es va fundar l'editorial Proa, i Puig va ser director literari de la Biblioteca A tot vent. Hi va editar El cercle màgic (1929), l'obra que va guanyar, amb escàndol, la primera convocatòria del Premi Crexells. 

A partir de la proclamació de la Segona República, va dedicar-se intensament a la política dins d'Esquerra Republicana de Catalunya: va ser diputat a les Corts espanyoles i al Parlament català, i va recórrer tot Catalunya com a conferenciant i propagandista. Aquesta dedicació el va allunyar de les lletres, que va reprendre el 1934 amb Camins de França, la seva obra mestra.

A l'inici de la guerra civil, va ser nomenat conseller d'assistència social, càrrec que va ocupar poc temps. Enviat a París com a negociador i comprador de material bèl·lic per a la República, es va trobar en el centre d'un escàndol econòmic, que el marginaria després del món dels exiliats. 

A partir del 1938 i fins a la seva mort va escriure el vast cicle novel·lístic El pelegrí apassionat, en dotze volums (edició 1952-77), on darrere de molts dels nombrosos personatges s'amaguen persones reals i conegudes. 

Va morir a París l'any 1956, i la seva obra ha estat poc coneguda, malgrat que l'escriptor i assagista Joan Fuster digués que era "potser el novel·lista català més important de la primera meitat del segle XX".