Temàtica i ideologia - Aigües Encantades

Temàtica i ideologia - Aigües Encantades

• Conflicte individu – societat: trobem la principal característica del modernisme reflectida a l’obra, i és personalitzada amb els personatges del Foraster i la Cecília. Aquests tenen ideologies totalment oposades a les de la majoria dels integrants del poble, per tant ens els presenten enfrontats davant tota la societat. A més a més, és la revolta personal de Cecília que s’enfronta contra els seus pares, que representen l’autoritarisme i la submissió, i contra la societat que ella considera arcaica.

• Religió – raó: El Foraster i la Cecília busquen solucions científiques al problema que aborda el poble, mentre que la resta busca una solució religiosa. Això també provoca el conflicte individu – societat.

• Reaccionarisme – progressisme: és la mateixa societat la que no vol progressar ni canviar les tradicions dels seus avantpassats, tot això es causa del seu fanatisme religiós. És aquest fanatisme religiós el que provoca l’enfrontament ideològic, on trobem els que creuen en la ciència com a possible solució a la sequera i els que pensen que les aigües dels gorgs són intocables i sagrades i és obra de Déu el fet que hi hagi sequera.

• Home - dona: Durant l'època del modernisme, la dona era un ésser inferior comparat amb l'home. El poble en aquest sentit anava molt endarrerit, però, d'alguna manera formava part de la tradició. Eren poques les dones que es veien infravalorades, i la protagonista d'aquesta obra, la Cecília, és l'exemple més clar. Però aquesta no només deia que era l'home el que tractava a la dona com a una inferior, sinó que aquesta afegia que les dones del poble els hi donaven la raó als homes. És a dir, que les dones d'alguna manera també eren masclistes, perquè feien les coses que els homes deien i mai s'hi queixaven de fer-les. La Cecília també era mal vista en aquest sentit, ja que els veïns del poble la veien com una dona que estudiava, volia fer carrera, volia treballar, anar a la ciutat... és a dir, que feia les coses que les dones no devien fer a aquella època (la dona era signe d'inferioritat i una dona no podia treballar).

• Món rural – Món urbà: les principals diferències que tenen la Cecília i el Foraster amb els integrants del poble venen donades perquè els dos havien estat estudiant a la ciutat, havien vist com era un món sense tanta religió. El món urbà simbolitza el progressisme, el regeneracionisme, mentre que el món rural representa la tradició, la religió, l’endarreriment i la ignorància. 

• Tradició – educació: està molt relacionat amb el tema explicat anteriorment. Aquest conflicte es veu representat amb la Cecília, que havia crescut al poble, amb la religió i la tradició, mentre que quan viatja a la ciutat comença a formar-se i a veure com és el món real. Per tant, la tradició és l’endarreriment, i l’educació és el progrés. 

• El conflicte generacional: aquest conflicte es veu representat per les persones que suporten el progrés i per les persones que estan a favor de la religió. Al bàndol de les forces immobilistes i reaccionàries es trobarien els poderosos del poble com el batlle, el cacic i el mossèn. Aquests s’oposaran totalment al llarg de l’obra als propòsits del Foraster i de la Cecília, a través de diàlegs en contra i fent ús del seu poder per a expulsar el Foraster del poble. Mentre el poble és ignorant ells poden exercir el seu poder. En canvi, les forces del progrés són la Cecília i el Foraster, que vénen de la ciutat, i ofereixen noves idees per a posar fi a les convencions religioses l’estultícia, ja que segons ells la secada obeeix a causes naturals i només per medis naturals s’ha de buscar el remei, no per una via divina. 

• L’amor filial: aquest amor es veu molt representat amb la Juliana i la Cecília. L’Amat, pare de la protagonista, es mostra més violent i agressiu davant la seva filla, i està en contra de les seves idees. La Juliana intentarà entendre a la seva filla, i la Cecília l’intentarà obrir els ulls a la seva mare. 

• El saber de les dones: al llarg de l’obra trobem fragments, normalment protagonitzats per l’Amat, on la dona és infravalorada i considerada com una persona que no sap res, que només serveix per fer les feines de casa, seguir ordres i ser submisa. 

Amat: Prou que tornarà! (parlant de la Cecília) i aleshores la tindré aquí fermada com un gos! No estudiarà més, farà les feines de la casa, tot el que ara fas tu (ho diu a la Juliana) 

Juliana: Més mal! Més mal! Ella no ha nascut per fer això...

(Pàgina 99)

...

Amat: No li preguntis res, no diguis res, tu. Vosaltres, les mares no teniu autoritat, no us feu respectar, no sabeu pujar els fills...

Juliana: Vet-ho aquí el que sabeu dir els homes. No sabem pujar els fills! I vosaltres què feu? Per què hi sou? No us doneu comte que els fills costen alguna cosa fins que són grans i us donen un disgust. Després, guerra a la mare...oh...! els homes...! tot ho heu fet vosaltres... la mare...

Amat: Calla! Calla, tu!

...

Cecília: Continueu, mare. Canteu-li les veritats a en aquest home!

Juliana: Filla!

Amat: A qui dius, aquest home?

Cecília: A vós. Us he vist fer actes tan brutals que em repugna dir-vos pare.

(Pàgina 112)

...

Amat: (amenaçant la Cecília): Calla! Prou! Les dones a la cuina i no a discutir!

Cecília: Sí...veieu...? La mare ja tremola veient-vos enfadat. En lloc d’inspirar amor, feu por...aquesta és l’autoritat dels homes, dins de casa. Però la mare no em donarà la raó a mi... no pot. L’heu dominada, l’heu reduïda a res... Una dona no és res amb homes com vosaltres...Ens mateu l’ànima, si no ja no ens voleu, som dolentes. (Pàgina 114)

Com es pot observar, en aquest aspecte la protagonista torna a ser l’heroïna i la que origina la revolta, reivindicant el masclisme del seu pare, i també culpant a aquelles dones que han dedicat tota la seva vida als homes, primer al pare i després al marit.

• Els estereotips femenins: aquesta temàtica està molt relacionada amb l’anterior, i és que durant l’obra es presenta a la gran majoria de dones com les que han de cuinar, netejar i cuidar dels fills. Uns estereotips masclistes que són presents en totes les dones del poble, menys en la Cecília. 

• La violència: la violència i l’agressivitat es veu representada, principalment, en l’Amat, el cacic del poble i pare de la Cecília, que sempre solucionarà els seus problemes amb violència i amenaces. La violència també és present en la resta del poble, que apedrega el Foraster perquè marxi. 

• L’autoritat: l’autoritat també és present, fonamentalment, en l’Amat. Durant tota l’obra busca imposar a la seva filla, ser autoritari perquè li faci cas. També és mostra d’aquesta manera amb la seva dona i en general amb cada persona a la qui s’adreça.