La literatura i la poesia Nocuentista - Noucentisme i Postsimbolisme

La literatura noucentista

Resultat d'imatges de ernest martinez ferrando
Jesús Ernest Martínez Ferrando
La literatura noucentista es caracteritzava per ser una literatura ciutadana, que rebutjava el ruralisme modernista per ser massa pessimista, caòtic i primitiu, mentre que conreava aquesta literatura ciutadana pels seus temes, els seus ambients i els seus valors.

També trobem el conte noucentista, ja que oferia la possibilitat d’escapar de la realitat com a tema, per això molts noucentistes van optar per escriure contes infantils, ciutadans, imaginatius, però sobretot descriptius, amb poc o gens d’argument. Reflectien el món idealitzat i el narrador no s'implicava emocionalment en la història, mantenint-se impassible per molt estranya que fos la situació narrada. També tenien un estil molt treballat, igual que la poesia.

L'autor més important és el valencià Ernest Martínez Ferrando que fa contes psicològics en una atmosfera poètica i amb un narrador distanciat.


La poesia noucentista

La poesia és el gènere més utilitzat durant el Noucentisme, ja que permet un treball formal i lingüístic més acurat i, per tant, és el que millor s’adapta a l’ideari estètic Noucentista, que pretès aconseguir la perfecció en l’expressió i en la forma.

La influència del classicisme, el paisatge, la visió urbana o la vida quotidiana són alguns dels aspectes que tracten en una evolució en què poesia i arts plàstiques presenten un evident correlat temàtic i formal.

Aquesta poesia es regeix per una sèrie de característiques importants:
  • Perfecció formal i rigor en l’aplicació de les pautes mètriques
  • Presentació del tema del pas del temps (tempus fugit) d’una manera distant i no apassionada
  • Anàlisi de la natura i del món rural des d’una òptica ciutadana, domesticada
  • Submissió de la llengua a un procés de depuració
  • Presentació d’un món idealitzat per mitjà d’una estètica classicitzant, lluny de la realitat convulsa del moment
  • Visió platònica de l’amor, presentat d’una manera idealitzada i distant
  • Ús de la ironia, una arma poderosa de desrealització
  • Predomini de la descripció dels llocs i situacions ambientals
  • Idealització de la dona com a transmissora, dins la llar, de valors com l’ordre, l’harmonia i el seny.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Personatges - Feliçment, jo sóc una dona

Personatges Feliçment, jo sóc una dona és una novel·la amb molts personatges i amb una clara protagonista. La protagonista es mou entremig de classes socials i ambients diversos. Els personatges més importants per al desenvolupament de l’acció o els que tenen un paper destacable per a l’expressió de les idees que l’autora vol transmetre són els següents: -         La Carola Milà és la protagonista de la novel·la. Una dona que construeix la seva pròpia identitat amb els elements que té al voltant, lluitant en un món que li ofereix molt poques coses pel fet que és dona i de classe obrera. L’autora la dibuixa com una dona d’intel·ligència natural, valenta, eixerida i amb un gran instint de supervivència, qualitats que li serveixen per triomfar i arribar a ser una dona lliure, rica i feliç, malgrat tot i tothom. -         En Sebastià Milà és l’avi de la Carola Milà. Home orgullós i autoritari, de procedència humil, treballa per sobreviure, però es ven als am
Més informació

Elements modernistes - Aigües Encantades

Elements modernistes - Aigües Encantades A l'obra de Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades, es mostren bé les idees del modernisme. Es veu clarament el conflicte entre individu i societat. Aquesta darrera simbolitza la realitat opressora, cegada per la fe religiosa i la ignorància. En canvi, l'individu representa l'ideal, el coneixement basat en la ciència i sobretot en la lluita per la “supervivència” mantenint els mateixos principis, seguint així una clara actitud vitalista.  Hi trobem un personatge que es rebel·la contra tothom, la Cecília, que no està conforme amb el que passa al seu poble i no pot creure que la gent no faci res per millorar. Ella és l'heroïna. Pel que fa al lèxic, la lectura no presenta dificultats i el vocabulari, en termes generals, és molt fàcil d'entendre. A més a més, l'obra ens mostra dues maneres força similars però alhora diferents de veure la vida. El primer és el vitalisme, que és la fidelitat a unes conviccio
Més informació

Personatges - Aigües Encantades

Personatges - Aigües Encantades Personatges principals: Cecília  (protagonista) Vergés (mestre) No es mostra a favor de la tradició però tampoc en contra, és un personatge conformista, al qual li sembla poètic i commovedor el fet que la gent del poble pregui i pelegrini però no s’endinsa dins el pensament del poble. A més, per Vergés la natura és “com una mare que de vegades és tractada amb desamor” Pere Amat ( pare de Cecília) Representa el cacic del poble. És autoritari, violent i s’intenta imposar sempre sobre la seva filla, intenta imposar-li la religió, cosa que no funciona. És un dels personatges que està més en contra de les idees del foraster, ja que és molt religiós. Juliana  (dona d'Amat i mare de Cecília) No es mostra tan violenta com el seu marit, i intenta entendre a la seva filla. Tot i això, les seves idees han set sempre molt religioses, i acaba posant-se del costat de l’Amat. Així com l’Amat es mostra més agressiu, la Juliana és molt més pacifica i
Més informació