La literatura i la poesia Nocuentista - Noucentisme i Postsimbolisme

La literatura noucentista

Resultat d'imatges de ernest martinez ferrando
Jesús Ernest Martínez Ferrando
La literatura noucentista es caracteritzava per ser una literatura ciutadana, que rebutjava el ruralisme modernista per ser massa pessimista, caòtic i primitiu, mentre que conreava aquesta literatura ciutadana pels seus temes, els seus ambients i els seus valors.

També trobem el conte noucentista, ja que oferia la possibilitat d’escapar de la realitat com a tema, per això molts noucentistes van optar per escriure contes infantils, ciutadans, imaginatius, però sobretot descriptius, amb poc o gens d’argument. Reflectien el món idealitzat i el narrador no s'implicava emocionalment en la història, mantenint-se impassible per molt estranya que fos la situació narrada. També tenien un estil molt treballat, igual que la poesia.

L'autor més important és el valencià Ernest Martínez Ferrando que fa contes psicològics en una atmosfera poètica i amb un narrador distanciat.


La poesia noucentista

La poesia és el gènere més utilitzat durant el Noucentisme, ja que permet un treball formal i lingüístic més acurat i, per tant, és el que millor s’adapta a l’ideari estètic Noucentista, que pretès aconseguir la perfecció en l’expressió i en la forma.

La influència del classicisme, el paisatge, la visió urbana o la vida quotidiana són alguns dels aspectes que tracten en una evolució en què poesia i arts plàstiques presenten un evident correlat temàtic i formal.

Aquesta poesia es regeix per una sèrie de característiques importants:
  • Perfecció formal i rigor en l’aplicació de les pautes mètriques
  • Presentació del tema del pas del temps (tempus fugit) d’una manera distant i no apassionada
  • Anàlisi de la natura i del món rural des d’una òptica ciutadana, domesticada
  • Submissió de la llengua a un procés de depuració
  • Presentació d’un món idealitzat per mitjà d’una estètica classicitzant, lluny de la realitat convulsa del moment
  • Visió platònica de l’amor, presentat d’una manera idealitzada i distant
  • Ús de la ironia, una arma poderosa de desrealització
  • Predomini de la descripció dels llocs i situacions ambientals
  • Idealització de la dona com a transmissora, dins la llar, de valors com l’ordre, l’harmonia i el seny.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Personatges - Feliçment, jo sóc una dona

Elements modernistes - Aigües Encantades

Personatges - Aigües Encantades