Gènesi de la novel·la - Feliçment, jo sóc una dona

Gènesi de la novel·la 


Maria Aurèlia Capmany està en un moment creatiu ambiciós. Viu amb intensitat els esdeveniments al carrer, les lluites estudiantils pels drets democràtics i les lluites dels treballadors. Per això Feliçment, jo sóc una dona és també una novel·la que marca un punt d’inflexió en l’obra literària de Capmany, ja que mostra obertament la seva preocupació per la situació de la dona, alhora que mira de plasmar la societat tal com la veu, i amb especial atenció als conflictes sociopolítics.

És una novel·la molt rigorosa amb els fets històrics. Reflecteix molt bé els aldarulls de l’època pel que fa a la lluita de classes, la tensió de l’època, el pistolerisme, els atemptats anarquistes. Però també la vida dissipada dels joves burgesos; els clubs de tennis, els clubs socials, la vida del carrer. Els fets es presenten ben estratificats socialment i representats en diferents barris de Barcelona: Santa Caterina, el barri de la Ribera, Ciutat Vella i l’Eixample.
Imatge relacionada

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Personatges - Aigües Encantades

Personatges - Aigües Encantades Personatges principals: Cecília  (protagonista) Vergés (mestre) No es mostra a favor de la tradició però tampoc en contra, és un personatge conformista, al qual li sembla poètic i commovedor el fet que la gent del poble pregui i pelegrini però no s’endinsa dins el pensament del poble. A més, per Vergés la natura és “com una mare que de vegades és tractada amb desamor” Pere Amat ( pare de Cecília) Representa el cacic del poble. És autoritari, violent i s’intenta imposar sempre sobre la seva filla, intenta imposar-li la religió, cosa que no funciona. És un dels personatges que està més en contra de les idees del foraster, ja que és molt religiós. Juliana  (dona d'Amat i mare de Cecília) No es mostra tan violenta com el seu marit, i intenta entendre a la seva filla. Tot i això, les seves idees han set sempre molt religioses, i acaba posant-se del costat de l’Amat. Així com l’Amat es mostra més agressiu, la Juliana és molt més pacif...
Més informació

La poesia postsimbolista - Noucentisme i Postsimbolisme

Imatge
Dels precursors a la poesia pura. Postsimbolisme El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país, en especial el final del Noucentisme amb la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i posteriorment la proclamació de la II República i l’adveniment de la Guerra civil. D’aquesta manera, s’introdueix el concepte de “poesia pura”, que és independent de la realitat racional i estèticament completa. A aquesta poesia que pot dignificar la condició humana s'hi accedia fent ús de la gràcia, de la tendresa. Es tracta d’una poesia hermètica, amb un valor absolut del llenguatge i la suggestió sensual de la paraula. La poesia postsimbolista a Catalunya. A Catalunya trobem autors importants que van arcar la poesia postimbolista d’Espanya. Autors com Màrius Trorres (1910-1942) o ...
Més informació

Elements modernistes - Aigües Encantades

Elements modernistes - Aigües Encantades A l'obra de Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades, es mostren bé les idees del modernisme. Es veu clarament el conflicte entre individu i societat. Aquesta darrera simbolitza la realitat opressora, cegada per la fe religiosa i la ignorància. En canvi, l'individu representa l'ideal, el coneixement basat en la ciència i sobretot en la lluita per la “supervivència” mantenint els mateixos principis, seguint així una clara actitud vitalista.  Hi trobem un personatge que es rebel·la contra tothom, la Cecília, que no està conforme amb el que passa al seu poble i no pot creure que la gent no faci res per millorar. Ella és l'heroïna. Pel que fa al lèxic, la lectura no presenta dificultats i el vocabulari, en termes generals, és molt fàcil d'entendre. A més a més, l'obra ens mostra dues maneres força similars però alhora diferents de veure la vida. El primer és el vitalisme, que és la fidelitat a unes conviccio...
Més informació