Joan Oliver: obra - Ball Robat

Joan Oliver

L'obra literària

Resultat d'imatges de joan oliver pere quart
-       Poesia
Pel que fa a la poesia, l’obra de Joan Oliver destaca per poemes com: Oda a Barcelona (1936) i Vacances pagades (1972), així com altres:
·       Bestiari. 1989.
·       Saló de tardor. 1983.
·       Poesia de Pere Quart. Barcelona. 1949.
·       Terra de naufragis. 1956.
-       Prosa
La narrativa de Joan Oliver va ser breu:
·       Una tragèdia a Lil·liput. Sabadell: 1928.
·       Contraban. Barcelona: 1937.
·       Biografia de Lot i altres proses. 1963
·       Dos textos. Barcelona: 1999.
·       Tres contes: 2002.


-       Obra dramàtica. Evolució i obres
Al costat de la seva obra poètica o narrativa, la seva obra teatral es caracteritza per la intencionalitat crítica que vol incidir sobre la manera de pensar d'un públic culte i inquiet. El resultat és un teatre polític o de combat, especialment durant la guerra civil (Allò que tal vegada s'esdevingué -1936- o La fam -1938-). Després de la desfeta, el 1948 tornà de l'exili i, entre altres coses, es proposà de normalitzar el panorama teatral català de postguerra. Traduí a Molière, Txèkhov, Beckett o Ionesco. També va adaptar Pigmalió, de Bernard Shaw. I amb la voluntat de respondre als gustos de la comèdia burgesa, prova d'adequar-s'hi, no sense introduir-hi elements de reflexió sobre la condició humana, que anessin més enllà de la comèdia i el simple divertiment. És en aquest moment que cal situar Ball robat (1958).

Per tant, om a dramaturg, Oliver va col·laborar a aprofitar les escletxes del règim franquista per recuperar el teatre català. Les seves obres més destacades en aquest àmbit van ser Primera representació i Ball robat, i D'una drecera va ser el seu intent d'apropar-se al gran públic.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Personatges - Aigües Encantades

Personatges - Aigües Encantades Personatges principals: Cecília  (protagonista) Vergés (mestre) No es mostra a favor de la tradició però tampoc en contra, és un personatge conformista, al qual li sembla poètic i commovedor el fet que la gent del poble pregui i pelegrini però no s’endinsa dins el pensament del poble. A més, per Vergés la natura és “com una mare que de vegades és tractada amb desamor” Pere Amat ( pare de Cecília) Representa el cacic del poble. És autoritari, violent i s’intenta imposar sempre sobre la seva filla, intenta imposar-li la religió, cosa que no funciona. És un dels personatges que està més en contra de les idees del foraster, ja que és molt religiós. Juliana  (dona d'Amat i mare de Cecília) No es mostra tan violenta com el seu marit, i intenta entendre a la seva filla. Tot i això, les seves idees han set sempre molt religioses, i acaba posant-se del costat de l’Amat. Així com l’Amat es mostra més agressiu, la Juliana és molt més pacif...
Més informació

La poesia postsimbolista - Noucentisme i Postsimbolisme

Imatge
Dels precursors a la poesia pura. Postsimbolisme El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país, en especial el final del Noucentisme amb la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i posteriorment la proclamació de la II República i l’adveniment de la Guerra civil. D’aquesta manera, s’introdueix el concepte de “poesia pura”, que és independent de la realitat racional i estèticament completa. A aquesta poesia que pot dignificar la condició humana s'hi accedia fent ús de la gràcia, de la tendresa. Es tracta d’una poesia hermètica, amb un valor absolut del llenguatge i la suggestió sensual de la paraula. La poesia postsimbolista a Catalunya. A Catalunya trobem autors importants que van arcar la poesia postimbolista d’Espanya. Autors com Màrius Trorres (1910-1942) o ...
Més informació

Elements modernistes - Aigües Encantades

Elements modernistes - Aigües Encantades A l'obra de Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades, es mostren bé les idees del modernisme. Es veu clarament el conflicte entre individu i societat. Aquesta darrera simbolitza la realitat opressora, cegada per la fe religiosa i la ignorància. En canvi, l'individu representa l'ideal, el coneixement basat en la ciència i sobretot en la lluita per la “supervivència” mantenint els mateixos principis, seguint així una clara actitud vitalista.  Hi trobem un personatge que es rebel·la contra tothom, la Cecília, que no està conforme amb el que passa al seu poble i no pot creure que la gent no faci res per millorar. Ella és l'heroïna. Pel que fa al lèxic, la lectura no presenta dificultats i el vocabulari, en termes generals, és molt fàcil d'entendre. A més a més, l'obra ens mostra dues maneres força similars però alhora diferents de veure la vida. El primer és el vitalisme, que és la fidelitat a unes conviccio...
Més informació