La llengua - Ball Robat

La llengua 

La llengua teatral pren un to directe i genuí. Contrapunt: tècnica dinàmica que presenta simultàniament temps, lloc i personatges sense preveure al lector del canvi
A Ball robat tots els personatges principals són d'extracció burgesa i culturalment bastant uniformes. Tots parlen un català acurat, sense petulàncies. Només Cugat, per raons d'ofici, es permet l'ús de mots poc usuals com “sutzura”, “atzembla” i algun altre. Fora d'això, l'únic mot detonant de la comèdia pot ser “desdejuni” en lloc de l'habitual “esmorzar” en boca d'una minyona, a la meitat del primer acte.
Els diàlegs són un exemple d'equilibri i se'n poden destacar les característiques següents:
  • Ús d'expressions populars que no ofenguin el “bon gust” burgès (que no siguin sobretot “rurals”), com ara: “perquè tu ho dius!”, “I què dius de bo?”, “Ja te'l pots confitar”...
  • Solucions planeres a castellanismes habituals: “vàlvula de sortida (“vàlvula d'escape”) o “això que dius” (“lo que dius”)
  • Formes usuals de l'imperatiu, en contacte amb pronoms febles: “digue'm”, “digue-ho”, “permete'm” ...
  • Combinacions vulgars de pronoms febles, també en contra de l'ortodòxia postfabriana: “l'hi” per “li ho”, n'és el cas límit.
  •  Reducció de per a a per en casos com “me'l reservo per mi” “un sandvitx per tu”


Si els personatges s'esforcen a parlar un català acurat, no defugen les solucions populars, ans al contrari, sobretot en aquells casos en què l'ús literari xocaria amb l'espontaneïtat del diàleg.
També observem la presència del xoc humorístic, els jocs verbals, la dosificació d'elements contradictoris en el seu llenguatge, el rebuig de l'academicisme, la tria en el moment just de l'expressió popular, la victòria de la quotidianeïtat per sobre de la pedanteria i, gairebé sempre, l'humor, que trobem fins i tot en els moments més solemnes.
Joan Oliver fa ús de la ironia perquè sap que és l'única arma susceptible de destruir allò negatiu i bestial que hi ha en el comportament humà i, a més, li permet de fugir de transcendentalismes. Aquesta opció lingüístico-estilística fa possible una actitud crítica, radical, una moral activa en què recolza la seva obra literària i la seva opció personal. No és, doncs, casual que el més “radical” dels escriptors catalans de la seva generació sigui també qui ha sabut treballar afinadament una llengua literària. Treball que ha exercit una atracció exemplar en les generacions següents.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Personatges - Aigües Encantades

Personatges - Aigües Encantades Personatges principals: Cecília  (protagonista) Vergés (mestre) No es mostra a favor de la tradició però tampoc en contra, és un personatge conformista, al qual li sembla poètic i commovedor el fet que la gent del poble pregui i pelegrini però no s’endinsa dins el pensament del poble. A més, per Vergés la natura és “com una mare que de vegades és tractada amb desamor” Pere Amat ( pare de Cecília) Representa el cacic del poble. És autoritari, violent i s’intenta imposar sempre sobre la seva filla, intenta imposar-li la religió, cosa que no funciona. És un dels personatges que està més en contra de les idees del foraster, ja que és molt religiós. Juliana  (dona d'Amat i mare de Cecília) No es mostra tan violenta com el seu marit, i intenta entendre a la seva filla. Tot i això, les seves idees han set sempre molt religioses, i acaba posant-se del costat de l’Amat. Així com l’Amat es mostra més agressiu, la Juliana és molt més pacif...
Més informació

La poesia postsimbolista - Noucentisme i Postsimbolisme

Imatge
Dels precursors a la poesia pura. Postsimbolisme El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país, en especial el final del Noucentisme amb la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i posteriorment la proclamació de la II República i l’adveniment de la Guerra civil. D’aquesta manera, s’introdueix el concepte de “poesia pura”, que és independent de la realitat racional i estèticament completa. A aquesta poesia que pot dignificar la condició humana s'hi accedia fent ús de la gràcia, de la tendresa. Es tracta d’una poesia hermètica, amb un valor absolut del llenguatge i la suggestió sensual de la paraula. La poesia postsimbolista a Catalunya. A Catalunya trobem autors importants que van arcar la poesia postimbolista d’Espanya. Autors com Màrius Trorres (1910-1942) o ...
Més informació

Elements modernistes - Aigües Encantades

Elements modernistes - Aigües Encantades A l'obra de Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades, es mostren bé les idees del modernisme. Es veu clarament el conflicte entre individu i societat. Aquesta darrera simbolitza la realitat opressora, cegada per la fe religiosa i la ignorància. En canvi, l'individu representa l'ideal, el coneixement basat en la ciència i sobretot en la lluita per la “supervivència” mantenint els mateixos principis, seguint així una clara actitud vitalista.  Hi trobem un personatge que es rebel·la contra tothom, la Cecília, que no està conforme amb el que passa al seu poble i no pot creure que la gent no faci res per millorar. Ella és l'heroïna. Pel que fa al lèxic, la lectura no presenta dificultats i el vocabulari, en termes generals, és molt fàcil d'entendre. A més a més, l'obra ens mostra dues maneres força similars però alhora diferents de veure la vida. El primer és el vitalisme, que és la fidelitat a unes conviccio...
Més informació