Maria Aurèlia Capmany
Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991), escriptora, pedagoga i política. Col·laboradora habitual a la premsa, a la ràdio i a la televisió, va destacar, també, pel seu activisme cultural i polític, per la seva lluita incansable a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, àmbit en què va esdevenir pionera a Catalunya i referent per a les generacions posteriors. Va ser presidenta del PEN (1979-1983), regidora de Cultura i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1991) i membre de la Diputació de Barcelona (1983-1991).
La carrera literària de Maria Aurèlia Capmany, que abasta tots els gèneres literaris, es va iniciar amb la novel·la Necessitem morir (1952), a la qual seguiren, entre d’altres, Betúlia (1956), El gust de la pols (1963), Un lloc entre els morts (1967), Feliçment, jo sóc una dona (1969), Quim/Quima (1970) o Lo color més blau (1982). L’any 1960 va fundar, amb Ricard Salvat, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on va impartir classes i va dirigir representacions teatrals. Com a dramaturga, destaquen Vent de garbí i una mica de por (1967), Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970), L’ombra de l’escorpí (1974), entre altres textos. Dins el gènere de l’assaig, Capmany va excel·lir amb obres com La dona a Catalunya: consciència i situació (1966), La joventut és una classe? (1969) o amb l’assaig literari Salvador Espriu (1972). Les seves memòries estan recollides als volums Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989).
Va obtenir diversos premis i reconeixements, com el Premi Joanot Martorell (1948), el Premi Sant Jordi de novel·la (1968), el Premi de la Crítica Serra d’Or de Teatre (1972) i de literatura infantil i juvenil (1982), el Premi del Ministeri d’Afers Estrangers Italià (1979) i la Creu de Sant Jordi (1982).
L’ambició literària i l’experimentació incessant, juntament amb el compromís amb la seva col·lectivitat, esdevenen dues de les constants de Capmany, una dona polifacètica i transgressora que és, sens dubte, una de les escriptores i intel·lectuals catalanes més importants del segle XX.
- Obra narrativa: característiques
La narrativa breu de Maria Aurèlia Capmany mostra una gran varietat alhora que denota una dedicació molt irregular. Tanmateix, la permeabilitat de models (que només hem tractat superficialment) i el complex pensament de l‟autora que caracteritzen la seva narrativa es veuen reflectits en les seves obres que, tot i que amb resultats desiguals, solen mostrar un bon domini de la tècnica i uns recursos força interessants.
Els seus personatges s’enfronten a la vida com a “aventura solitària”, això és una constant en la novel·lística, en què «A tot estirar, hi ha coincidències concretes, encontres circumstancials, amb altres éssers solitaris» i que converteix tota l’obra de Capmany en un «intent d’aprendre a viure».
Si la narrativa de Capmany destaca per alguna cosa, és pel seu atreviment en l’experimentació, barrejant materials narratius i gèneres.
Entre les influències de Capmany que Pons citava hi ha “Sartre, Camus, Montalbán, Woolf, Proust, Joyce i Duras”, i va remarcar la vigència del seu pensament almenys en tres aspectes: “El catalanisme com a expressió del sentiment popular, l’aposta per la socialdemocràcia entre les ideologies d’esquerra no marxistes i, finalment, la reivindicació dels drets de la dona des de plataformes generalistes i no exclusivament femenines”
Malgrat la seva activitat frenètica, Capmany va continuar escrivint fins pocs dies abans de la seva mort, va escriure més de vint-i-cinc títols entre novel·les i narrativa, una quinzena d’obres teatrals, més d’una vintena d’assaigs sobre temes molt diversos (feminisme, història, crítica literària, política, cultura popular i sociologia), va fer algunes incursions en el món de la literatura infantil i juvenil, i tot això sense deixar de banda una intensa activitat professional com a traductora. El resultat és una obra personalíssima i de gran abast, que reflecteix la seva versatilitat i la influència dels temes que ocuparen la seva activitat literària, cultural o política.
Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991), escriptora, pedagoga i política. Col·laboradora habitual a la premsa, a la ràdio i a la televisió, va destacar, també, pel seu activisme cultural i polític, per la seva lluita incansable a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, àmbit en què va esdevenir pionera a Catalunya i referent per a les generacions posteriors. Va ser presidenta del PEN (1979-1983), regidora de Cultura i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1991) i membre de la Diputació de Barcelona (1983-1991).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada