Producció i comèdia dramàtica - Ball Robat

Producció i estrena

L'obra va ser escrita entre l'abril i finals del 1954, tot i que no es va estrenar fins al 2 de juny del 1958. L'estrena va anar a càrrec de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i es va fer al teatre Candilejas.

L'obra es va publicar dins la trilogia Tres comèdies, juntament amb Primera representació i La gran pietat.

Una "comèdia dramàtica"

Joan Oliver en una entrevista va reconèixer que Ball Robat era una de les peces clau del seu teatre de postguerra. Ball robat respon a les expectatives i a les circumstàncies creades arran de la fundació de l’ADB com a entitat teatral que aspirava a dignificar el teatre català i a erigir-se en una alternativa a la situació pèssima de l’escena professional. 

Des de l’ADB, Oliver posava en pràctica la seva idea del teatre com a «comèdia dramàtica» adreçada al públic il·lustrat, burgès, que assistia a les funcions de l’entitat teatral presidida per Ferran Soldevila.

Algunes de les característiques de la comèdia dramàtica presents a l’obra de Joan Oliver “Ball Robat” són:

ü  A través d’una successió de triangles potencials i a través de la paròdia d’alguns aspectes del melodrama «edificant» de l’època, Oliver vehicula a Ball robat una visió especulativa i empírica del món que destil·la la incertesa i el desencís de la postguerra.

ü  Recerca de la veritat essencial de l'ésser humà com a individu solitari i infeliç, que es troba condicionat pel seu entorn social i les seves relacions amb els altres.

ü  És una comèdia burgesa, però sobretot «comèdia dramàtica», ja que està passada pel sedàs lúcid i irònic del pessimisme còsmic de la postguerra.

ü  La seva "comèdia dramàtica" va més enllà de les anàlisis crítiques del matrimoni burgès que havia abordat als anys vint i començament dels trenta a partir de l'anomenada "comèdia burgesa"

ü  Vol fer una crítica social de la burgesia.

ü  La seva llengua s’allunya del vulgarisme.

ü  Actitud crítica, però deixa de ser negativa.

ü  Teatre humà i compromès: parla dels problemes del país.

ü  Aprofundeix en l’estudi dels personatges.

ü  Peces breus i burlesques, escrites amb espontaneïtat capaç de prescindir de les formes i tècniques reverenciades, renuncia a fer un teatre de consum.

ü  Joan Oliver recupera la crítica de les relacions familiar burgeses de l’etapa inicial del seu teatre.