Simbolisme i postsimbolisme - Vent d'Aram

Simbolisme i postsimbolisme

Introducció al Simbolisme. Charles Baudelaire 

Charles Baudelaire

El simbolisme -seguint el romanticisme, encara que sense el tràgic d'aquest- refusa la primacia de la raó i intenta desentranyar, recorrent a les imatges mitològiques o al món dels somnis, els "signes" ocults que bateguen en l'home i motiven la seva conducta. Aquest és l'objectiu explícit dels seus grans poetes i dels seus pintors més representatius.

Charles Baudelaire: poeta i crític francès, és el principal representant de l'escola simbolista. Va néixer a París el 9 d'abril de 1821.

La seva infantesa i la seva adolescència van ser tristes, perquè va quedar orfe de pare quan tenia només sis anys. La seva mare va tornar a casar-se ràpid i Charles va ser criat per una serventa de la família anomenada Mariette.

Charles Baudelaire va ser per a alguns la crítica i síntesi del Romanticisme, per a uns altres el precursor del Simbolisme, i tal vegada hagi estat totes dues coses al mateix temps.

Baudelaire posseïa un sentit clàssic de la forma, una extraordinària habilitat per a trobar la paraula perfecta i un gran talent musical. ºLa seva obra que obre el camí a la poesia moderna, és d'una concepció clàssica en el seu estil, i obscurament romàntica pel seu contingut. La seva originalitat causava tant sorpresa com malestar, perquè va ser un home dividit, atret amb idèntica força pel diví i el diabòlic.

Va introduir la percepció de les correspondències simbòliques dels colors, olors i sons. Va eliminar el Jo en el poema, així substitueix la presència de l'autor pel sentit de l'obra. Empra un vers flexible, musical i portador de significats indefinits. Les seves correspondències equivalen a imatges sensorials representatives de la caòtica vida espiritual de l'home modern. L'ús de la metàfora, li donava un terreny il·limitat per a explorar. Els seus poemes parlen de l'etern conflicte entre l'ideal i el sensual, entre el spleen, la malenconia o el tedi vital, i l'ideal. En la seva obra es descriuen totes les experiències humanes, des de la més delicada fins a les més esquinçadora.

El postsimbolisme

El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país, en especial el final del Noucentisme amb la dictadura del general Primo de Rivera i després la proclamació de la II República i l’adveniment de la Guerra Civil.

Característiques:

ü  S’introdueix el concepte de “poesia pura”, que és independent de la realitat racional i estèticament completa.

ü  Aprofita formes i tendències precedents però alhora les combat amb vehemència.

ü  Es tracta d’una poesia hermètica, amb un valor absolut del llenguatge i la suggestió sensual de la paraula.

ü  Elaboren una poesia que porta a l’abstracció i a la sublimació de la bellesa, parlant de la realitat però a través d’imatges i mai directament.

ü  Són poetes aïllats de la resta, que fugen de la realitat quotidiana i n’inventen una altra de diferent, més acostada al fet poètic.

ü  En alguns casos es continua la tradició noucentista de culte i admiració envers els clàssics grecollatins.

ü  Diverses ramificacions, segons l’autor.