Argument de Solitud - Victor Català


Argument de Solitud 


La protagonista, la Mila, segueix el seu marit, Matias, cap al cim de la muntanya, on hi ha l'ermita de Sant Ponç. En Matias ha portat a la seva dona enganyada tant per la llunyania i la dificultat d'accés a l'ermita, com per l'ofici d'ermitans que hi tindran. La descripció de l'alta muntanya pren un lloc important en la narració; aquesta dóna la dimensió de la solitud de la Mila. 

L'argument se centra en les dificultats que ha de vèncer la Mila per superar la por a l'element sinistre, centrat en les forces malèvoles de la Natura i en el personatge funest de l'Ànima.

A més a més, descriu la tràgica impotència de la protagonista per establir un lligam profund d'amor amb els éssers que l'envolten. Se sentirà tan sola que només trobarà confort en el desig i la passió d'altres homes, com el Pastor, que simbolitza la bondat personificada, o l'Arnau.

L'obra tracta l'itinerari vital i interior de Mila, la protagonista, fins que s'arriba a conèixer a ella mateixa. És una història d’autoconstrucció i descobriment de la pròpia personalitat. Mila és una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial; el seu marit és un home gandul i amb poca personalitat, a qui ha de seguir per fer-se càrrec d'una ermita en una muntanya solitària i abrupta. La profunda insatisfacció que pateix la porta al desequilibri emocional, que intenta pal·liar amb les relacions personals que manté amb altres personatges, sobretot amb el pastor. Relacions marcades per la cerca de l'amor, l'instint maternal i el desig de formar part d'alguna cosa.

El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la novel·la, li suposarà assumir la mateixa solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament. La Mila, incapacitada per reconciliar-se amb el seu marit, Matias, decidirà abandonar aquell indret on ha conegut la malesa i la desolació.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Personatges - Feliçment, jo sóc una dona

Personatges Feliçment, jo sóc una dona és una novel·la amb molts personatges i amb una clara protagonista. La protagonista es mou entremig de classes socials i ambients diversos. Els personatges més importants per al desenvolupament de l’acció o els que tenen un paper destacable per a l’expressió de les idees que l’autora vol transmetre són els següents: -         La Carola Milà és la protagonista de la novel·la. Una dona que construeix la seva pròpia identitat amb els elements que té al voltant, lluitant en un món que li ofereix molt poques coses pel fet que és dona i de classe obrera. L’autora la dibuixa com una dona d’intel·ligència natural, valenta, eixerida i amb un gran instint de supervivència, qualitats que li serveixen per triomfar i arribar a ser una dona lliure, rica i feliç, malgrat tot i tothom. -         En Sebastià Milà és l’avi de la Carola Milà. Home orgullós i autorita...
Més informació

Personatges - Aigües Encantades

Personatges - Aigües Encantades Personatges principals: Cecília  (protagonista) Vergés (mestre) No es mostra a favor de la tradició però tampoc en contra, és un personatge conformista, al qual li sembla poètic i commovedor el fet que la gent del poble pregui i pelegrini però no s’endinsa dins el pensament del poble. A més, per Vergés la natura és “com una mare que de vegades és tractada amb desamor” Pere Amat ( pare de Cecília) Representa el cacic del poble. És autoritari, violent i s’intenta imposar sempre sobre la seva filla, intenta imposar-li la religió, cosa que no funciona. És un dels personatges que està més en contra de les idees del foraster, ja que és molt religiós. Juliana  (dona d'Amat i mare de Cecília) No es mostra tan violenta com el seu marit, i intenta entendre a la seva filla. Tot i això, les seves idees han set sempre molt religioses, i acaba posant-se del costat de l’Amat. Així com l’Amat es mostra més agressiu, la Juliana és molt més pacif...
Més informació

Elements modernistes - Aigües Encantades

Elements modernistes - Aigües Encantades A l'obra de Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades, es mostren bé les idees del modernisme. Es veu clarament el conflicte entre individu i societat. Aquesta darrera simbolitza la realitat opressora, cegada per la fe religiosa i la ignorància. En canvi, l'individu representa l'ideal, el coneixement basat en la ciència i sobretot en la lluita per la “supervivència” mantenint els mateixos principis, seguint així una clara actitud vitalista.  Hi trobem un personatge que es rebel·la contra tothom, la Cecília, que no està conforme amb el que passa al seu poble i no pot creure que la gent no faci res per millorar. Ella és l'heroïna. Pel que fa al lèxic, la lectura no presenta dificultats i el vocabulari, en termes generals, és molt fàcil d'entendre. A més a més, l'obra ens mostra dues maneres força similars però alhora diferents de veure la vida. El primer és el vitalisme, que és la fidelitat a unes conviccio...
Més informació