Argument de Solitud - Victor Català

Argument de Solitud 

La protagonista, la Mila, segueix el seu marit, Matias, cap al cim de la muntanya, on hi ha l'ermita de Sant Ponç. En Matias ha portat a la seva dona enganyada tant per la llunyania i la dificultat d'accés a l'ermita, com per l'ofici d'ermitans que hi tindran. La descripció de l'alta muntanya pren un lloc important en la narració; aquesta dóna la dimensió de la solitud de la Mila. 

L'argument se centra en les dificultats que ha de vèncer la Mila per superar la por a l'element sinistre, centrat en les forces malèvoles de la Natura i en el personatge funest de l'Ànima.

A més a més, descriu la tràgica impotència de la protagonista per establir un lligam profund d'amor amb els éssers que l'envolten. Se sentirà tan sola que només trobarà confort en el desig i la passió d'altres homes, com el Pastor, que simbolitza la bondat personificada, o l'Arnau.

L'obra tracta l'itinerari vital i interior de Mila, la protagonista, fins que s'arriba a conèixer a ella mateixa. És una història d’autoconstrucció i descobriment de la pròpia personalitat. Mila és una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial; el seu marit és un home gandul i amb poca personalitat, a qui ha de seguir per fer-se càrrec d'una ermita en una muntanya solitària i abrupta. La profunda insatisfacció que pateix la porta al desequilibri emocional, que intenta pal·liar amb les relacions personals que manté amb altres personatges, sobretot amb el pastor. Relacions marcades per la cerca de l'amor, l'instint maternal i el desig de formar part d'alguna cosa.

El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la novel·la, li suposarà assumir la mateixa solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament. La Mila, incapacitada per reconciliar-se amb el seu marit, Matias, decidirà abandonar aquell indret on ha conegut la malesa i la desolació.