El personatge de Cecília - Aigües Encantades

El personatge de Cecília - Aigües Encantades

Cecília és la filla d’un dels homes més importants del poble, el cacic, amic de l’alcalde i del rector. Al principi de l’obra ens assabentem que la Cecília està al poble de vacances a la casa dels seus pares, ja que ella realment estudia a la ciutat per ser mestra. 

Cecília és el personatge que decideix reivindicar-se donat que és una dona forta i segura d’ella mateixa, amb opinions pròpies i alliberada de la tradició i de l’autoritat paternal. La seva revolta té un triple sentit.

D’una banda, s’enfronta amb el seu pare, que vol tenir un control absolut de la vida de la Cecília, i és molt religiós. La necessitat d’independència de la Cecília és provocada perquè ha anat adquirint, amb la seva formació com a mestra, una ideologia que entén la necessitat de canvi, de progrés científic i se n’adona de la seva submissió.

Per altra banda, com a causa d’aquesta necessitat de progrés, la protagonista ja no es revolta només contra la figura paterna, sinó contra la societat que representa allò contra el que ella lluita (immobilisme, tradició, ignorància, control sobre el poble, fanatisme religiós). Aquesta societat la representa el poble, i la Cecília els considerarà uns ignorants. 

Finalment, la protagonista també es revolta contra la condició de la dona en aquesta societat arcaica. La Cecília veu que les dones, com la seva mare, submises i sotmeses al seu marit, són anul·lades pels seus marits i incapaces de poder decidir. Apunta també que són les mateixes dones les primeres culpables d’aquesta situació, per permetre sotmetre’s primer a pares i després a marits. Tot aquest pensament de la Cecília fa que les dones del poble l’odiïn perquè tenen enveja de la seva llibertat.

La Cecília serà un personatge modern, individualista, capaç de mantenir una actitud racional i que margina els seus sentiments.