El teatre modernista

El teatre modernista

L'obra de Joan Puig i Ferreter, escrita l'any 1808, s'hi introdueix dins un període que anomenem el Modernisme. El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Occident a la fi del segle XIX. El que realment es volia era trencar el passat i crear formes artístiques i materials noves. El teatre modernista es caracteritzava sobretot per la seva actitud d'obertura a Europa i la seva voluntat de modernitzar-se.

• El teatre realista – naturalista

La segona meitat del segle XIX està dominada per dues tendències literàries que tenen el seu reflex també en la literatura dramàtica i en la forma de representació teatral: el Realisme i el Naturalisme.

El Realisme, en teatre, presenta un llenguatge quotidià i familiar, i els seus personatges no només parlen en forma natural, sinó que posseeixen una psicologia d'éssers comuns; les seves accions s'assemblen a les accions de la gent real. Les representen sobre l'escenari i han de convèncer al públic que l'acció que desenvolupen podria donar-se a la realitat. Teatralment, aquestes obres tenen dos importants reptes; una és aconseguir l'elevació d'esperit i expressió, i una altra aconseguir l'efecte dramàtic sense perdre la sensació de naturalitat.

El Naturalisme, com a tendència literària, implica altres principis més complicats, basats en teories científiques que apareixen en aquella època, i afecta més als temes i al tractament de personatges i accions. El Naturalisme considera que els éssers humans estan governats per lleis de l'herència i per influència del mitjà; d'una manera inexorable estan condicionats sense remissió; cada home o dona és qui és a causa de la seva herència biològica. Sense llibertat i sotmesos a lleis naturals, cap ésser humà pot aconseguir la felicitat. Tant en narrativa com en teatre, l'obra naturalista és l'intent de presentar una part de la realitat, observada amb fredor i distància i transmesa fidelment. 

• El teatre simbolista

El Simbolisme va ser un dels moviments artístics més importants de finals del segle XIX, originat a França i a Bèlgica.

Aquest estil es defineix com l'enemic de l'ensenyament i la descripció objectiva, segons el manifest literari publicat per Jean Moréas en 1886, ja que el que busquen és la subjectivitat, l'emocional i poètic.

Els simbolistes consideren que el món és un misteri a descobrir; per això els poetes han d'unir els llaços entre els objectes, per la qual cosa moltes vegades es recorre a la sinestèsia, que és una figura retòrica que consisteix a barrejar sensacions de sentits diferents.

El moviment té els seus orígens en Les flors del mal, emblema de Charles Baudelaire. En el teatre, la gran figura del simbolisme és el belga Maurice Maeterlinck.