Estructura i temes - El Cor Quiet

Estructura i temes 

Les nits
El cor quiet consta de 83 poemes, els quals es reparteixen en cinc seccions: «Les nits» amb 10 poemes; «Els arbres», 11; «Les estampes», 44; «Les adreces», 7; i «L'assenyament», 11. Cada secció desplega una temàtica pròpia que ens indica el títol que porta i la secció central és la que conté més de la meitat dels poemes del recull.

A més, els poemes del llibre s’orienten cap a la serenitat. A «Les nits» planteja els interrogants ontològics. Aquesta secció, per tant, és el plantejament del conflicte introspectiu. La nit, en la qual el poeta vetlla quan els altres dormen, facilita l'acostament al misteri. Hi trobem temes com el misteri, la inquietud, la follia, la presència de la mort i el camí cap a la salvació.

  Resultat d'imatges de els arbres
Els arbres
«Els arbres», «Les estampes» i «Les adreces» són ja fruit decantat  d’aquest descobriment, explanació d’actituds morals que les coses del món exemplifiquen i que el poeta copsa i tradueix sense profanar-les. Són seccions que representen el nus de l’obra.

En «Els arbres» els arbres que hi apareixen són més un pretext, que el tema en si mateix. Gairebé tots tenen una localització concreta: de Sarrià a Macuto... i, al seu voltant es desenvolupa, per exemple: la descripció d'un paisatge ("L'eucaliptus de Quarto dei Mille"), la variació del paisatge català ("Els nostres pins"), el lligam amb l'home i el tema de la mort, tot i que d'una manera discreta ("Els cocoters de Macuto").

Resultat d'imatges de rural  
Les estampes
En «Les estampes» trobem la majoria dels poemes. Hi  predominen  el món de la natura i el món rural, i l'ordenació dels  poemes tendeix a seguir el cicle de les estacions: estiu, tardor, hivern i primavera. A més, hi són presents els dos cicles bàsics de l'any religiós cristià: el Nadal (2 poemes) i la Quaresma (5 poemes). També hi trobem els diversos moments del dia: matí, capvespre, nit... I els elements que ens acompanyen quan passa el temps: el sol i la lluna. Finalment, apareix el món vegetal, animal i l'humà: la casa, el treball, l'amor...

   
Les adreces
Pel que fa a «Les adreces», hi trobem poemes que responen a motivacions diverses, a circumstàncies de la vida que semblen adients per deixar-les fixades en poesia. Hi trobem dos poemes dedicats a la infantesa, un de naixença i un altre de mort; un d'onomàstica, tres de casament i un epigrama dedicat a Ma Antònia Salvà.

«L’assenyament» constitueix la reflexió final sobre la conquesta del seny, per la via de la humil acceptació de la contingència humana; una reflexió envoltada de dubtes sobre el sentit de la mateixa vida. Ja al primer poema "Interval" ens trobem amb el tema de la vida com a incertesa, però ara projectada cap al moment de la mort.


Resultat d'imatges de incerteza de la vida
L'assenyament

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Personatges - Feliçment, jo sóc una dona

Personatges Feliçment, jo sóc una dona és una novel·la amb molts personatges i amb una clara protagonista. La protagonista es mou entremig de classes socials i ambients diversos. Els personatges més importants per al desenvolupament de l’acció o els que tenen un paper destacable per a l’expressió de les idees que l’autora vol transmetre són els següents: -         La Carola Milà és la protagonista de la novel·la. Una dona que construeix la seva pròpia identitat amb els elements que té al voltant, lluitant en un món que li ofereix molt poques coses pel fet que és dona i de classe obrera. L’autora la dibuixa com una dona d’intel·ligència natural, valenta, eixerida i amb un gran instint de supervivència, qualitats que li serveixen per triomfar i arribar a ser una dona lliure, rica i feliç, malgrat tot i tothom. -         En Sebastià Milà és l’avi de la Carola Milà. Home orgullós i autoritari, de procedència humil, treballa per sobreviure, però es ven als am
Més informació

Elements modernistes - Aigües Encantades

Elements modernistes - Aigües Encantades A l'obra de Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades, es mostren bé les idees del modernisme. Es veu clarament el conflicte entre individu i societat. Aquesta darrera simbolitza la realitat opressora, cegada per la fe religiosa i la ignorància. En canvi, l'individu representa l'ideal, el coneixement basat en la ciència i sobretot en la lluita per la “supervivència” mantenint els mateixos principis, seguint així una clara actitud vitalista.  Hi trobem un personatge que es rebel·la contra tothom, la Cecília, que no està conforme amb el que passa al seu poble i no pot creure que la gent no faci res per millorar. Ella és l'heroïna. Pel que fa al lèxic, la lectura no presenta dificultats i el vocabulari, en termes generals, és molt fàcil d'entendre. A més a més, l'obra ens mostra dues maneres força similars però alhora diferents de veure la vida. El primer és el vitalisme, que és la fidelitat a unes conviccio
Més informació

Personatges - Aigües Encantades

Personatges - Aigües Encantades Personatges principals: Cecília  (protagonista) Vergés (mestre) No es mostra a favor de la tradició però tampoc en contra, és un personatge conformista, al qual li sembla poètic i commovedor el fet que la gent del poble pregui i pelegrini però no s’endinsa dins el pensament del poble. A més, per Vergés la natura és “com una mare que de vegades és tractada amb desamor” Pere Amat ( pare de Cecília) Representa el cacic del poble. És autoritari, violent i s’intenta imposar sempre sobre la seva filla, intenta imposar-li la religió, cosa que no funciona. És un dels personatges que està més en contra de les idees del foraster, ja que és molt religiós. Juliana  (dona d'Amat i mare de Cecília) No es mostra tan violenta com el seu marit, i intenta entendre a la seva filla. Tot i això, les seves idees han set sempre molt religioses, i acaba posant-se del costat de l’Amat. Així com l’Amat es mostra més agressiu, la Juliana és molt més pacifica i
Més informació