Josep Carner: biografia

Josep Carner

Josep Carner i Puig-Oriol va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1884, i va morir a Brussel·les, el 4 de juny de 1970. Fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.

Carner, amb dotze anys ja és col·laborador destacat i regular de la revista L'Aureneta. Amb quinze anys va guanyar el seu primer premi als Jocs Florals de Barcelona, i fins al 1905 arriba a guanyar-ne tretze. Va utilitzar nombrosos pseudònims, fins a quaranta-nou, especialment en articles i textos per a publicacions.

Josep Carner està vinculat al moviment del Noucentisme, moviment polític i filosòfic promogut per intel·lectuals vinculats a l'obra política de Prat de la Riba i la Lliga Regionalista, que té el seu inici simbòlic l'any 1906 amb l'aparició de dos textos fonamentals: per una banda, el Glossari d'Eugeni d'Ors, i per l'altra banda, la publicació d'Els fruits saborosos de Josep Carner, que és la plasmació del nou ideal estètic, volguda antítesi del Modernisme on es concentren tots els valors que vol promoure el Noucentisme.

Amb El cor quiet, elaborat l'any 1926, s'introdueix en el post simbolisme. Cerca una pura suggestió lírica, entesa des d'un afany de màxima concentració i síntesi de l'emoció. Hi ha una preocupació per la condició humana, existencial, una reflexió moral més complexa i una major aproximació a la realitat.



Resultat d'imatges de josep carner

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Personatges - Feliçment, jo sóc una dona

Personatges Feliçment, jo sóc una dona és una novel·la amb molts personatges i amb una clara protagonista. La protagonista es mou entremig de classes socials i ambients diversos. Els personatges més importants per al desenvolupament de l’acció o els que tenen un paper destacable per a l’expressió de les idees que l’autora vol transmetre són els següents: -         La Carola Milà és la protagonista de la novel·la. Una dona que construeix la seva pròpia identitat amb els elements que té al voltant, lluitant en un món que li ofereix molt poques coses pel fet que és dona i de classe obrera. L’autora la dibuixa com una dona d’intel·ligència natural, valenta, eixerida i amb un gran instint de supervivència, qualitats que li serveixen per triomfar i arribar a ser una dona lliure, rica i feliç, malgrat tot i tothom. -         En Sebastià Milà és l’avi de la Carola Milà. Home orgullós i autoritari, de procedència humil, treballa per sobreviure, però es ven als am
Més informació

Elements modernistes - Aigües Encantades

Elements modernistes - Aigües Encantades A l'obra de Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades, es mostren bé les idees del modernisme. Es veu clarament el conflicte entre individu i societat. Aquesta darrera simbolitza la realitat opressora, cegada per la fe religiosa i la ignorància. En canvi, l'individu representa l'ideal, el coneixement basat en la ciència i sobretot en la lluita per la “supervivència” mantenint els mateixos principis, seguint així una clara actitud vitalista.  Hi trobem un personatge que es rebel·la contra tothom, la Cecília, que no està conforme amb el que passa al seu poble i no pot creure que la gent no faci res per millorar. Ella és l'heroïna. Pel que fa al lèxic, la lectura no presenta dificultats i el vocabulari, en termes generals, és molt fàcil d'entendre. A més a més, l'obra ens mostra dues maneres força similars però alhora diferents de veure la vida. El primer és el vitalisme, que és la fidelitat a unes conviccio
Més informació

Personatges - Aigües Encantades

Personatges - Aigües Encantades Personatges principals: Cecília  (protagonista) Vergés (mestre) No es mostra a favor de la tradició però tampoc en contra, és un personatge conformista, al qual li sembla poètic i commovedor el fet que la gent del poble pregui i pelegrini però no s’endinsa dins el pensament del poble. A més, per Vergés la natura és “com una mare que de vegades és tractada amb desamor” Pere Amat ( pare de Cecília) Representa el cacic del poble. És autoritari, violent i s’intenta imposar sempre sobre la seva filla, intenta imposar-li la religió, cosa que no funciona. És un dels personatges que està més en contra de les idees del foraster, ja que és molt religiós. Juliana  (dona d'Amat i mare de Cecília) No es mostra tan violenta com el seu marit, i intenta entendre a la seva filla. Tot i això, les seves idees han set sempre molt religioses, i acaba posant-se del costat de l’Amat. Així com l’Amat es mostra més agressiu, la Juliana és molt més pacifica i
Més informació