La poesia del període precedent - Noucentisme i Postsimbolisme

La poesia del període precedent: Joan Maragall i l’Escola Mallorquina 

La poesia modernista va ser la poesia del període precedent al de Josep Carner. Aquesta poesia recull la influència de diferents corrents romàntics europeus de la segona meitat del segle XIX: Pre-rafaelitisme, Simbolisme i Decadentisme. 

Resultat d'imatges de joan maragall
Joan Maragall

Destaca com a poeta Joan Maragall, qui es caracteritzava per la seva concepció romàntica en la poesia, la seva espontaneïtat i emoció pura, com també la seva sinceritat i el fet que els seus poemes no són revistats. 

El poeta diu les coses tal com les sent, i la poesia popular de Maragall esdevé l’escola suprema.
També trobem l’Escola Mallorquina, que opta per retornar al classicisme i per la recerca de les arrels nacionals. Té un rigor formal i busca el perfeccionisme del vers. A més, en els seus poemes hi predomina el subjectivisme i l’òptica idealista, buscant l’equilibri. 

La diferència entre Maragall i l’Escola Mallorquina radica en què Joan Maragall és més partidari d’utilitzar l’espontaneïtat, en canvi els poetes de l’Escola Mallorquina rebutgen i prefereixen utilitzar l’arbitrisme. Per últim, els poetes de l’Escola Mallorquina valoraven la perfecció en la forma del poema, mentre que Maragall treia importància a la forma i valorava més la paraula viva.

Resultat d'imatges de escola mallorquina
L'escola Mallorquina


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Personatges - Feliçment, jo sóc una dona

Personatges Feliçment, jo sóc una dona és una novel·la amb molts personatges i amb una clara protagonista. La protagonista es mou entremig de classes socials i ambients diversos. Els personatges més importants per al desenvolupament de l’acció o els que tenen un paper destacable per a l’expressió de les idees que l’autora vol transmetre són els següents: -         La Carola Milà és la protagonista de la novel·la. Una dona que construeix la seva pròpia identitat amb els elements que té al voltant, lluitant en un món que li ofereix molt poques coses pel fet que és dona i de classe obrera. L’autora la dibuixa com una dona d’intel·ligència natural, valenta, eixerida i amb un gran instint de supervivència, qualitats que li serveixen per triomfar i arribar a ser una dona lliure, rica i feliç, malgrat tot i tothom. -         En Sebastià Milà és l’avi de la Carola Milà. Home orgullós i autorita...
Més informació

Personatges - Aigües Encantades

Personatges - Aigües Encantades Personatges principals: Cecília  (protagonista) Vergés (mestre) No es mostra a favor de la tradició però tampoc en contra, és un personatge conformista, al qual li sembla poètic i commovedor el fet que la gent del poble pregui i pelegrini però no s’endinsa dins el pensament del poble. A més, per Vergés la natura és “com una mare que de vegades és tractada amb desamor” Pere Amat ( pare de Cecília) Representa el cacic del poble. És autoritari, violent i s’intenta imposar sempre sobre la seva filla, intenta imposar-li la religió, cosa que no funciona. És un dels personatges que està més en contra de les idees del foraster, ja que és molt religiós. Juliana  (dona d'Amat i mare de Cecília) No es mostra tan violenta com el seu marit, i intenta entendre a la seva filla. Tot i això, les seves idees han set sempre molt religioses, i acaba posant-se del costat de l’Amat. Així com l’Amat es mostra més agressiu, la Juliana és molt més pacif...
Més informació

Elements modernistes - Aigües Encantades

Elements modernistes - Aigües Encantades A l'obra de Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades, es mostren bé les idees del modernisme. Es veu clarament el conflicte entre individu i societat. Aquesta darrera simbolitza la realitat opressora, cegada per la fe religiosa i la ignorància. En canvi, l'individu representa l'ideal, el coneixement basat en la ciència i sobretot en la lluita per la “supervivència” mantenint els mateixos principis, seguint així una clara actitud vitalista.  Hi trobem un personatge que es rebel·la contra tothom, la Cecília, que no està conforme amb el que passa al seu poble i no pot creure que la gent no faci res per millorar. Ella és l'heroïna. Pel que fa al lèxic, la lectura no presenta dificultats i el vocabulari, en termes generals, és molt fàcil d'entendre. A més a més, l'obra ens mostra dues maneres força similars però alhora diferents de veure la vida. El primer és el vitalisme, que és la fidelitat a unes conviccio...
Més informació