Literatura Catalana

Elements modernistes - Aigües Encantades A l'obra de Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades, es mostren bé les idees del modernisme. Es veu clarament el conflicte entre individu i societat. Aquesta darrera simbolitza la realitat opressora, cegada per la fe religiosa i la ignorància. En canvi, l'individu representa l'ideal, el coneixement basat en la ciència i sobretot en la lluita per la “supervivència” mantenint els mateixos principis, seguint així una clara actitud vitalista.  Hi trobem un personatge que es rebel·la contra tothom, la Cecília, que no està conforme amb el que passa al seu poble i no pot creure que la gent no faci res per millorar. Ella és l'heroïna. Pel que fa al lèxic, la lectura no presenta dificultats i el vocabulari, en termes generals, és molt fàcil d'entendre. A més a més, l'obra ens mostra dues maneres força similars però alhora diferents de veure la vida. El primer és el vitalisme, que és la fidelitat a unes conviccio

La influència d'Ibsen - Aigües Encantades Henrik Ibsen va ser un dramaturg noruec considerat el pare del drama realista modern. Les seves obres van ser considerades escandaloses per representar un model de societat que qüestionava els valors familiars i l’autoritat. A més d’influir sobre Puig i Ferreter, també va influir sobre altres escriptors espanyols del segle XX com Benito Pérez Galdós, Echegaray o Benavente.  Una de les màximes influències d’Ibsen en les obres modernistes ha set l’enfrontament individu-societat: apareix la idea d’un ésser superior, amb amplis coneixements, capaç de canviar la societat, de modernitzar-la. Però aquesta societat el rebutja i el margina perquè no comparteix aquestes idees. L’heroi revoltat, l’individualisme, el fet de prioritzar un conflicte plantejat en termes individuals més que no pas com un problema de lluita de classes són elements que remeten al model ibsenià. Ibsen va ser un dels autors europeus que es van convertir en models pe

Temàtica i ideologia - Aigües Encantades Conflicte individu – societat: trobem la principal característica del modernisme reflectida a l’obra, i és personalitzada amb els personatges del Foraster i la Cecília. Aquests tenen ideologies totalment oposades a les de la majoria dels integrants del poble, per tant ens els presenten enfrontats davant tota la societat. A més a més, és la revolta personal de Cecília que s’enfronta contra els seus pares, que representen l’autoritarisme i la submissió, i contra la societat que ella considera arcaica. Religió – raó : El Foraster i la Cecília busquen solucions científiques al problema que aborda el poble, mentre que la resta busca una solució religiosa. Això també provoca el conflicte individu – societat. Reaccionarisme – progressisme: és la mateixa societat la que no vol progressar ni canviar les tradicions dels seus avantpassats, tot això es causa del seu fanatisme religiós. És aquest fanatisme religiós el que provoca l’enfrontame

El personatge de Cecília - Aigües Encantades Cecília és la filla d’un dels homes més importants del poble, el cacic, amic de l’alcalde i del rector. Al principi de l’obra ens assabentem que la Cecília està al poble de vacances a la casa dels seus pares, ja que ella realment estudia a la ciutat per ser mestra.  Cecília és el personatge que decideix reivindicar-se donat que és una dona forta i segura d’ella mateixa, amb opinions pròpies i alliberada de la tradició i de l’autoritat paternal. La seva revolta té un triple sentit. D’una banda, s’enfronta amb el seu pare, que vol tenir un control absolut de la vida de la Cecília, i és molt religiós. La necessitat d’independència de la Cecília és provocada perquè ha anat adquirint, amb la seva formació com a mestra, una ideologia que entén la necessitat de canvi, de progrés científic i se n’adona de la seva submissió. Per altra banda, com a causa d’aquesta necessitat de progrés, la protagonista ja no es revolta només contra la f

Personatges - Aigües Encantades Personatges principals: Cecília  (protagonista) Vergés (mestre) No es mostra a favor de la tradició però tampoc en contra, és un personatge conformista, al qual li sembla poètic i commovedor el fet que la gent del poble pregui i pelegrini però no s’endinsa dins el pensament del poble. A més, per Vergés la natura és “com una mare que de vegades és tractada amb desamor” Pere Amat ( pare de Cecília) Representa el cacic del poble. És autoritari, violent i s’intenta imposar sempre sobre la seva filla, intenta imposar-li la religió, cosa que no funciona. És un dels personatges que està més en contra de les idees del foraster, ja que és molt religiós. Juliana  (dona d'Amat i mare de Cecília) No es mostra tan violenta com el seu marit, i intenta entendre a la seva filla. Tot i això, les seves idees han set sempre molt religioses, i acaba posant-se del costat de l’Amat. Així com l’Amat es mostra més agressiu, la Juliana és molt més pacifica i

Estructura d'Aigües Encantades  L’obra es divideix en tres actes. La presentació de l’obra aniria des de la presentació del personatge de Cecília fins a l’aparició del seu pare en la narració. El nus explica tots el conflictes familiars i els del poble, i finalment el desenllaç amb el diàleg entre Cecília i Vergés. El final d’Aigües encantades recorda als finals de L’alegria que passa i de Cigales i formigues, amb la ruptura dràstica entre el món ideal i el món de la realitat. L’estructura de la trama queda perfectament arrodonida amb la iniciació d’un diàleg entre Vergés i Cecília i el tancament amb un altre diàleg entre aquests dos personatges. Estructura Interna Plantejament: fins a la pàg. 39; presenta a Cecília (la protagonista) i en demostra el fort caràcter. Un cop apareix el pare comença el nus. Nus: fins a la pàg. 120; s'hi expliquen els problemes entre Cecília i la seva família, i s'hi desenvolupa tota la trama. Desenllaç: conversa Vergés i Cecília;

Aigües Encantades  Es tracta d'una obra pertanyent al teatre modernista. La idea més característica d'aquesta obra és la gran oposició de la tradició popular enfront de les idees revolucionàries i científiques. Per una banda trobem l'ideal dels que viuen del camp (sobretot del conreu i l'agricultura) i tenen uns costums i tradicions basats en el catolicisme. Volen que les coses continuïn sent de la manera que són perquè així ja estan bé. Quasi tota la gent del poble pertany a aquest grup. A l'altra cara de la moneda hi ha els revolucionaris, és a dir, aquelles persones que volen fer canvis en el poble, utilitzant el cap i els mètodes científics, de manera que puguin millorar i progressar. D'aquest grup només hi formen part unes poques persones del poble.  L'inici del conflicte és causat per l'escassetat d'aigua ploguda durant tot l'any. Per tant, els pobletans no disposen de l'aigua suficient per regar les seves terres (i, com

Obra de Joan Puig i Ferreter Narrativa La novel·la d'Esther. L'home que tenia més d'una vida.  Les facècies de l'amor.  El cas de Joan Anglora. Els quatre embriacs. Les tres gemmes de l'aventurer Servitud, memòries d'un periodista. Una mica d'amor.  Vida interior d'un escriptor.  El cercle màgic.  El crim de Pere Darnell.  Camins de França. On són els pobres?... i altres històries de Nadal.  La farsa i la quimera.  El pelegrí apassionat. Els tres al·lucinats.  Teatre Diàlegs dramàtics.  La dama alegre.  El noi mimat. La bagassa (Boires de ciutat).  Diàlegs imaginaris.  Aigües encantades. La dama enamorada. Drama d'humils.  Desamor.  Si n'era una minyona.  El gran enlluernament.  Les ales del fang.  La dama de l'amor feréstec L'escola dels promesos.  Un home genial.. Anna, darrera la cortina.   La primera etapa d’autor dramàtic L’obra teatral de Joan Puig i Ferre

Joan Puig i Ferreter Joan Puig i Ferreter neix a la Selva del Camp (el Baix Camp) el 5 de febrer de 1882. Fill natural d'un terratinent ric, passa la infantesa i l'adolescència amb la seva mare a casa d'uns oncles, perquè el seu pare no el reconeix mai. A Reus, estudia el batxillerat i s'integra en el cercle literari de J. Aladern. Es trasllada a Barcelona el 1901, on inicia estudis de farmàcia, que abandona, i exerceix diversos oficis, alhora que s'introdueix en el sector més anarquitzant del modernisme.  El 1903 marxa a França, on passa més d'un any en una situació de misèria. L'origen familiar irregular i l'experiència en terres franceses es reflecteixen insistentment en la seva producció literària, que inicia en retornar a Barcelona, l'any 1904, amb Diàlegs dramàtics , complementats dos anys més tard amb Diàlegs imaginaris , que preludien la seva obra teatral, desenvolupada en dues etapes.  En la primera etapa, hi destaca la influ

El teatre modernista L'obra de Joan Puig i Ferreter, escrita l'any 1808, s'hi introdueix dins un període que anomenem el Modernisme. El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Occident a la fi del segle XIX. El que realment es volia era trencar el passat i crear formes artístiques i materials noves. El teatre modernista es caracteritzava sobretot per la seva actitud d'obertura a Europa i la seva voluntat de modernitzar-se. El teatre realista – naturalista La segona meitat del segle XIX està dominada per dues tendències literàries que tenen el seu reflex també en la literatura dramàtica i en la forma de representació teatral: el Realisme i el Naturalisme. El Realisme , en teatre, presenta un llenguatge quotidià i familiar, i els seus personatges no només parlen en forma natural, sinó que posseeixen una psicologia d'éssers comuns; les seves accions s'assemblen a les accions de la gent real. Les representen sobre l'escena