Literatura Catalana

Forma: mètrica i llengua En l’obra El Cor Quiet hi trobem les formes mètriques convencionals (sonets i cançons, per exemple), com també assaig de noves formes, especialment a “Les nits”, on es poden observar poemes sense estrofisme regular i amb versos polimètrics.  Hi podem trobar recursos estilístics habituals en els poemes com les metàfores, els símbols, les imatges, les preguntes retòriques, les personificacions de la natura i l’apòstrofe.  Recursos expressius Trobem com a recurs expressiu l’objectivitat, Carner situa en primer terme la realitat, que valora en ella mateixa i redimeix amb la seva mirada poètica. També trobem present el simbolisme que utilitza Carner per cercar i desvetllar-hi els sentits que conté més enllà de la seva pura presència material (mots com ara nit, aura, aigua, etc.).

Estructura i temes  Les nits El cor quiet consta de 83 poemes, els quals es reparteixen en cinc seccions: «Les nits» amb 10 poemes; «Els arbres», 11; «Les estampes», 44; «Les adreces», 7; i «L'assenyament», 11. Cada secció desplega una temàtica pròpia que ens indica el títol que porta i la secció central és la que conté més de la meitat dels poemes del recull. A més, els poemes del llibre s’orienten cap a la serenitat. A «Les nits» planteja els interrogants ontològics. Aquesta secció, per tant, és el plantejament del conflicte introspectiu. La nit, en la qual el poeta vetlla quan els altres dormen, facilita l'acostament al misteri. Hi trobem temes com el misteri, la inquietud, la follia, la presència de la mort i el camí cap a la salvació.    Els arbres «Els arbres», «Les estampes» i «Les adreces» són ja fruit decantat  d’aquest descobriment, explanació d’actituds morals que les coses del món exemplifiquen i que el poeta copsa i tradueix sense profanar-les.

El títol: El Cor Quiet Josep Carner té 41 anys quan escriu “El Cor Quiet”. Es troba en una època de la seva vida on només busca la calma, és per aquesta raó que “El Cor Quiet” correspon al cor serè. El valor de “quiet” en català no es correspon, en aquest cas, al seu equivalent en castellà “quieto”, no hauria funcionat un literal “El corazón quieto”, perquè allò que vol expressar l’original no és el sentit d’una cosa aturada, no hi ha immobilitat en l’adjectiu del títol original, més aviat el que vol expressar Carner és una reflexió introspectiva, des de la visió que li aporta una certa maduresa i estabilitat personal i familiar. D’aquesta manera, ens trobem un Carner fosc, dubitatiu però estranyament serè a la vegada, àvid de traspassar la regió de la raó i en constant diàleg solipsista, aferrant-se a una fe més humana que divina. El cor quiet: és a dir, el jo profund del poeta, el que és motor de la seva vida i expressa la continuïtat de la mateixa existènc

Teoria literària i poètica Si ens centrem en els trets postsimbolistes presents, sobretot, en l’obra estudiada, El Cor Quiet, hi trobem: Preocupació per la condició de l’home: virtuts i limitacions de la persona humana La humanització de la poesia es veu en l'augment del component existencial de molts textos (temes del record i l'enyorança) i en la complexitat de la reflexió moral (motius diversos, aprofundiment). Major riquesa de matisos en l'enfocament de la realitat, per apropar-s'hi o allunyar-se'n. Recerca de solucions a la preocupació sobre la condició de l'home: n'hi pot haver d'humanes (seny en la maduresa) o transcendents (fe religiosa). Voluntat d'abstracció: poesia de conceptes o la tendència creixent vers la metafísica. Menys presència de la ironia, la qual es confon amb la perspectiva de pietat i tendresa amb què el poeta contempla la vida humana. Augmenten l'evocació i la simbolització.  Afany de màxima con

Evolució: períodes i llibres  L’obra de Josep Carner mostra una gran evolució, marcada per sis períodes principals: el període de formació, els primers anys del Noucentisme (1904-1911), l’evolució del Noucentisme (1912-1920), l’aproximació al postsimbolisme durant els anys d’exili revolucionari (1921-1939), l’aprofundiment de la poètica postsimbolista en els anys de postguerra (1939-1957) i la coda final (1958-1970). En l’etapa de formació, Carner fa els primers passos com a poeta, publicant el recull de poemes Llibre dels poetes . Posteriorment, durant els primers anys del Noucentisme, publica el Primer llibre dels sonets (1905), Els fruits saborosos (1906) i el Segon llibre de sonets (1907). En el llibre Els fruits saborosos , la seva obra més important, cada poema parla d’una fruita, i relaciona els trets d’aquella fruita amb una característica humana del personatge del poema. El llibre conté una reflexió sobre el pas del temps i transmet uns valors morals com el seny i la

Josep Carner Josep Carner i Puig-Oriol va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1884, i va morir a Brussel·les, el 4 de juny de 1970. Fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme. Carner, amb dotze anys ja és col·laborador destacat i regular de la revista L'Aureneta. Amb quinze anys va guanyar el seu primer premi als Jocs Florals de Barcelona, i fins al 1905 arriba a guanyar-ne tretze. Va utilitzar nombrosos pseudònims, fins a quaranta-nou, especialment en articles i textos per a publicacions. Josep Carner està vinculat al moviment del Noucentisme, moviment polític i filosòfic promogut per intel·lectuals vinculats a l'obra política de Prat de la Riba i la Lliga Regionalista, que té el seu inici simbòlic l'any 1906 amb l'aparició de dos textos fonamentals: per una banda, el Glossari d'Eugeni d'Ors, i per l'altra banda, la public

Dels precursors a la poesia pura. Postsimbolisme El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país, en especial el final del Noucentisme amb la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i posteriorment la proclamació de la II República i l’adveniment de la Guerra civil. D’aquesta manera, s’introdueix el concepte de “poesia pura”, que és independent de la realitat racional i estèticament completa. A aquesta poesia que pot dignificar la condició humana s'hi accedia fent ús de la gràcia, de la tendresa. Es tracta d’una poesia hermètica, amb un valor absolut del llenguatge i la suggestió sensual de la paraula. La poesia postsimbolista a Catalunya. A Catalunya trobem autors importants que van arcar la poesia postimbolista d’Espanya. Autors com Màrius Trorres (1910-1942) o

Els poetes noucentistes     Guerau de Liost  És una poesia marcada per tres grans llibres iniciàtics, l es Horacianes (1906) de Miquel Costa i Llobera, Els fruits saborosos (1906), de Josep Carner, i La muntanya d’ametistes (1908) de Guerau de Liost. Juntament amb aquests grans noms del Noucentisme poètic, altres escriptors en donen la pauta estètica i temàtica, com els poetes Josep M. López-Picó, Rafael Masó, Trinitat Catasús, Joaquim Folguera, Marià Manent i Carles Riba. D’aquesta manera, la llista dels poetes noucentistes més importants queda així: Clementina Arderiu Josep Carner (1884-1970) Guerau de Liost (1878-1933) Josep M. López-Picó (1886- 1959) Trinitat Catasús (1886-1940) Josep Aragay (1889-1968) Clementina Arderiu (1889-1976) Joaquim Folguera (1893-1919) Carles Riba (1893- 1959) Josep M. De Sagarra (1894-1961)

La literatura noucentista Jesús Ernest Martínez Ferrando La literatura noucentista es caracteritzava per ser una literatura ciutadana, que rebutjava el ruralisme modernista per ser massa pessimista, caòtic i primitiu, mentre que conreava aquesta literatura ciutadana pels seus temes, els seus ambients i els seus valors. També trobem el conte noucentista, ja que oferia la possibilitat d’escapar de la realitat com a tema, per això molts noucentistes van optar per escriure contes infantils, ciutadans, imaginatius, però sobretot descriptius, amb poc o gens d’argument. Reflectien el món idealitzat i el narrador no s'implicava emocionalment en la història, mantenint-se impassible per molt estranya que fos la situació narrada. També tenien un estil molt treballat, igual que la poesia. L'autor més important és el valencià Ernest Martínez Ferrando que fa contes psicològics en una atmosfera poètica i amb un narrador distanciat. La poesia noucentista La poesia és el g

Noucentisme: definició, període i programa  El Noucentisme va ser un moviment ideològic i cultural que tingué lloc des de l'any 1906 a 1923 i que va rebre molta importància a Catalunya. La Lliga Regionalista El 1906 la Lliga Regionalista (partit catalanista) triomfa a les eleccions, i se celebra el 1r Congrés Internacional de la Llengua Catalana; Eugeni d'Ors comença a publicar a La Veu de Catalunya i es publica La Nacionalitat Catalana d'Enric Prat de la Riba, junt amb Els fruits saborosos de Josep Carner i l es Horacianes de Costa i Llobera, que proposen el classicisme serè i harmònic.  El 1917 comença la davallada del catalanisme i d’aquest moviment per la mort de Prat de la Riba i perquè la Lliga és cada cop més conservadora. A més, Eugeni d'Ors se'n va, Carner entra a la carrera diplomàtica i Guerau de Liost crea un nou partit (Acció Catalana).  El 1920 esclata l'enfrontament d'Ors-Puig i Cadafalch i el primer marxa de Catalunya, e

L’estètica del Noucentisme a Europa  A tota Europa es retorna al món clàssic, l'ordre i l'equilibri, com una manera de situar-se enfront de la confusió ocasionada per la primera guerra mundial. El feixisme italià de Mussolini recorre a l'estètica romana; a França, l'École Romane de Jean Moréas parla de la civilització mediterrània en general. Maurice Barrès, irònic, apassionat i elegant, influeix en la prosa francesa. L’estètica noucentista gira al voltant d’unes paraules clau, repetides contínuament per tal d’imposar el seu significat: Intervenció : acció reformadora de la societat en profunditat, des del marc legal, i amb la burgesia exercint el paper de classe dirigent.  Arbitrarisme : valoració de la forma, l'artifici, la perfecció formal i lingüística i el domini de l'artista sobre la matèria i la realitat Classicisme : retorn a la recerca de la bellesa, harmonia, proporció i ordre. També implicava els conceptes de seny i raó  Mediterraneïtat : re

La poesia del període precedent: Joan Maragall i l’Escola Mallorquina  La poesia modernista va ser la poesia del període precedent al de Josep Carner. Aquesta poesia recull la influència de diferents corrents romàntics europeus de la segona meitat del segle XIX: Pre-rafaelitisme, Simbolisme i Decadentisme.  Joan Maragall Destaca com a poeta Joan Maragall, qui es caracteritzava per la seva concepció romàntica en la poesia, la seva espontaneïtat i emoció pura, com també la seva sinceritat i el fet que els seus poemes no són revistats.  El poeta diu les coses tal com les sent, i la poesia popular de Maragall esdevé l’escola suprema. També trobem l’Escola Mallorquina, que opta per retornar al classicisme i per la recerca de les arrels nacionals. Té un rigor formal i busca el perfeccionisme del vers. A més, en els seus poemes hi predomina el subjectivisme i l’òptica idealista, buscant l’equilibri.  La diferència entre Maragall i l’Escola Mallorquina radica en què Joan