Literatura Catalana

Simbolisme de Solitud - Victor Català  Dualitat còsmica Darrere dels sistemes literaris de la novel·la hi ha dos grans sistemes de pensament del tombant de segle: el monisme (que correspondria al vitalisme) i el dualisme (que correspondria al decadentisme). El dualisme separa art i vida, matèria i esperit, artista i societat, home i natura. Seria, en aquest sentit, l'home superior, el superhome nietzschià, qui superaria el dualisme universal i, al mateix temps, les concepcions cícliques més simples, resolent el problema del "sentit" de l'actuació individual; l'"etern retorn" nietzschià és percebut com una arma de progrés: no com un cicle tancat que conserva les mateixes realitats, les mateixes energies, sinó com una espiral en continu ascens, empès per una força impulsora que es concreta en la voluntat de domini contra la mort i la decadència.  Nietzsche no nega la vida, en canvi, els dualistes oposen Cultura a Natura, Art a Barbàri...

Temes de Solitud -  Victor Català   L'autoconeixement (consciència-voluntat-acció)  Aquest és el principal tema que tracta Victor Català a la seva obra Solitud: la recerca de la individualitat i de la possibilitat d'assolir una existència lliure. Tota la novel·la gira entorn d'un viatge iniciàtic, realitzat en un doble pla: l'extern, amb un cicle espacial i temporal d'ascens i descens de la muntanya; i l'intern, que porta el reconeixement de la pròpia individualitat.  La dona (matrimoni, treball, moral...) Cal destacar les narracions de Victor Català de temàtica femenina. En tota l'obra sovintegen les referències a la situació de la dona i, particularment, a la seva marginació per raons de sexe. La Mila és qui representa aquesta temàtica, i al llarg de l'obra ha de fer les feines de casa, com netejar i cuinar mentre el seu marit no fa res. A més a més és discriminada un cop es nega a correspondre als sentiments de l'Arn...

Visions i interpretacions de Solitud  Víctor Català, en general, parteix de la realitat quotidiana i no confia mai a elements abstractes, ni ideològics, ni, òbviament, al naturalisme positivista el destí dels personatges. Al llarg de l'obra es denota una visió pessimista de la realitat. Tot i el realisme de les seves descripcions, Solitud és en realitat un gran poema en prosa, una admirable obra d'imaginació d'un superlatiu valor simbòlic. Això resulta demostrat amb l'estudi dels seus personatges. El Pastor, per exemple, és un símbol lluminós de la faç amable, riallera i maternal de la natura. Cada capítol és concebut com el cant d'un poema.  Cada un d'ells té una perfecta unitat i una independència estètica perfecta. Tots tenen un final que és com un comentari filosòfic al contingut del capítol o bé acaben amb un fet inesperat ple de significació simbòlica o d'una impressionant força dramàtica . El Modernisme, gènere al qual pertany l...

Estil i llengua de Solitud - Victor Català Tres nivells de llengua Hi ha tres registres lingüístics diferents: el del narrador (dialectal i alhora culte), el dels personatges (dialectal i alhora vulgar) i el del Pastor.  La llengua del Pastor Pel que fa al Pastor, cal dir que quan parla es poden apreciar barrejats alguns trets del dialecte rossellonès i del de la zona de l’Empordà.  Entre altres característiques, es poden destacar:  L’ús, en casos de negació, del mot pas en comptes de no. L’ús de la conjunció mes en comptes de però. "Llengua mascla": riquesa i expressivitat Tot i que Caterina Albert no va prendre’s molt seriosament la normativa proposada per Pompeu Fabra, per la qual cosa en la novel·la encara hi ha mots que, a partir de l’esmentada reforma, van ser considerats antinormatius, es valora la llengua d’aquesta novel·la com a rica, viva i expressiva. De fet, aquest model respon a l’interès dels moderniste...

Personatges de Solitud Mila: la infelicitat, la presa de consciència, el dolor i la solitud.  És l’únic personatge que té prou complexitat psicològica com perquè es pugui qualificar de personatge rodó. A més, també és un personatge variable, ja que és precisament la seva evolució allò que marca la progressió argumental.  Al principi del relat la Mila té por de tot, és inexperta i se sent insegura, i no és capaç de prendre decisions sobre la seva vida. Té moltes ganes d’estimar en molts vessants, és una dona que sent la força de l'amor en diverses possibilitats: conjugal, extraconjugal, maternal i social, però la impossibilitat de portar-ho a terme la conduirà progressivament a sentir-se insatisfeta. Tot contrastant-ho amb les pors, la insatisfacció i la frustració. Tot això expressat des d'un jo femení. Aconsegueix el seu desig de comunicació amb el pastor però no resol l'acompliment sexual. Sent i desitja però cap dels dos homes a qui està disposada a en...

Estructura de Solitud - Victor Català És una estructura tancada en què el contingut temàtic es dóna en dos punts equidistants en els quals la posició inicial i la final són divergents perquè mostren l'evolució personal d'un personatge (característica modernista) i l'interessant és que el punt d'arribada, malgrat que es considera el final de l'obra, representa l'inici d'un nou cicle. Introducció . Capítols 1-6 Inici de la pujada a la muntanya  Desenvolupament . Capítols 7-14 Clímax (ascensió al Cimalt)  Desenllaç . Capítols 15 -18  1. Fragmentarisme (descomposició de la novel·la)/ Estructura interna dels capítols:   Estructura dels capítols: unitat tancada amb una presentació i un desenllaç que finalitza amb un comentari que clou la narració i manté l'interès per allò que vindrà. (Això es deu al fet que es publicava per entregues). Alguns capítols s'enllacen per parelles o grups de tres, mostrant diferents aspectes o contrasto...

Argument de Solitud  La protagonista, la Mila, segueix el seu marit, Matias, cap al cim de la muntanya, on hi ha l'ermita de Sant Ponç. En Matias ha portat a la seva dona enganyada tant per la llunyania i la dificultat d'accés a l'ermita, com per l'ofici d'ermitans que hi tindran. La descripció de l'alta muntanya pren un lloc important en la narració; aquesta dóna la dimensió de la solitud de la Mila.  L'argument se centra en les dificultats que ha de vèncer la Mila per superar la por a l'element sinistre, centrat en les forces malèvoles de la Natura i en el personatge funest de l'Ànima. A més a més, descriu la tràgica impotència de la protagonista per establir un lligam profund d'amor amb els éssers que l'envolten. Se sentirà tan sola que només trobarà confort en el desig i la passió d'altres homes, com el Pastor, que simbolitza la bondat personificada, o l'Arnau. L'obra tracta l'itinerari vital i interi...

Punt de vista narratiu de Solitud  Narrador omniscient i subjectiu (visió des de dins del personatge) El narrador es refereix als personatges en 3a persona, combinant l'estil directe amb l'indirecte.  El subjectivisme és bàsic a tota la novel·la, la realitat parteix d'emocions i sensacions.  Ho sabem tot a partir de les sensacions i pensaments de la Mila. Els altres personatges giren entorn d'ella influenciant-la cadascun de manera diferent.  La veu narrativa sap jugar amb molta saviesa un doble joc en mostrar la visió de la Mila emmarcada dins una perspectiva objectiva més àmplia. Així el lector té accés a la realitat en la mesura que hi té accés la Mila; i pot seguir, fins i tot, el moviment dels ulls d'ella o les mal enteses paraules que arriben a les seves orelles.

Gènesi de l'obra Solitud i el gènere rural  Revista/ editorial "Joventut" L'obra de Victor Català, Solitud, va ser publicada en fulletons de vuit pàgines setmanals a la revista Joventut des del 19 de març de 1904 fins al 20 d'abril de 1905, tot i que el capítol final està datat el febrer de 1905. Els fulletons, relligats i amb una coberta dissenyada per Josep Triadó, conformen la primera edició, posada a la venda l'agost de 1905. Segons ella. El fet de publicar-ho per entregues va ser una mala idea, donat que en quant escrivia els capítols els havia de lliurar a la impremta, i no podia ni tan sols rellegir-los. Etapa "ruralista" de Victor Català (1901-1907) Victor Català va tenir una etapa on centrava les seves obres en aquest nou corrent literari, el ruralisme. Consistia en l'admiració i el recalcament del paisatge que envolta els personatges, de la natura. Solitud, per una banda, es va publicar entre e...

Context literari i ideològic de Solitud  Narrativa modernista (1901-1912)  El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest moviment de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l’art i el pensament, però on es mostra amb ple sentit és en l’arquitectura i les arts plàstiques. El context històric en el qual neix el moviment és crucial: el creixement econòmic i la reafirmació nacional. L'agricultura s'orienta cap a l'exportació i la indústria en general viu un moment expansionista. També el comerç i les finances gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on van iniciar la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample. Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i...